Experiments amb gasosa
Des de fa uns bons mesos Andorra està visquent turbulències polítiques, que com si es tractés de la temporada de ciclons, no ha deixat d’embastir a tort i dret. Si fa un any la situació es va calmar amb la decisió del cap de govern a no convocar eleccions duran el 2010, i al afirmar més endavant que tant sols les convocaria de no aprovar-se el pressupost de 2011. Poc a poc, però, entre uns i uns altres, el mar el tornem a tenir ben agitat. De fet, s’ha traslladat a l’escenari polític la tensió de la societat andorrana que ha viscut els darrers capítols amb una clara convicció que no hi ha entesa possible.
Tothom haurà extret les seves conclusions, però de destacar-ne algunes, assenyalaria com a partir d’ara ja no es podrà tornar a parlar a l’electorat de pactes post-electorals entre les diferents formacions polítiques, aquest concepte ha quedat ben desgastat en aquests darrers anys, sonant a poc creible i falaç. Però com a conclusió positiva es podrà assenyalar les principals aportacions d’aquesta legislatura, la llei i els acords d’intercanvi d’informació i, si tot va bé, l’aprovació del nou marc legal tributari.
Amb aquest escenari es pot dibuixar una petita radiografia de la política del país. D’entrada, s’ha tornat a fer evident la necessitat de construir el sistema democràtic a base de partits polítics i no a base d’herois o de formacions construïdes amb poc temps i que giren al voltant de poques persones. Es fa palès com les formacions polítiques necessiten nuclis amplis que puguin suportar les democràtiques i alhora necessàries tensions internes. D’altra banda, s’ha confirmat com tant sols els partits consolidats aporten coherència i visió d’estat, al ser els únics capaços de cedir ambdues parts per aprovar les lleis nuclears.
Dues conclusions que em porten a creure que no tornarem a visualitzar un arc parlamentari com l’actual. En les properes eleccions, els ciutadants hauran de buscar la majoria parlamentària, apostant per un vot útil i que donin estabilitat i sortida a la situació actual. Ara per ara els partits polítics només haurien de referir-se als pactes quan aquests siguin específics i clarament d’Estat, en aquesta legislatura ens queden les lleis tributàries, i per la propera tocarà l’apropament a la Unió Europea.
Per a més informació consulti l'edició en paper.