Ara es comencen a adonar els caps de comunicació dels partits polítics a Espanya que o bé ets als mitjans de comunicació, o bé no existeixes. Des de fa un parell d’anys ja, el mètode Podemos està passant a formar part d’una estratègia obligatòria per aquells que vulguin fer la nova política. Sabem que el grup Podemos a través de les seves aparicions en les tertúlies televisives i l’explotació de les plataformes socials han aconseguit una plaça a la guerra del poder de l’Estat Espanyol.

És evident que situacions variables com la crisi i la crispació dels ciutadans i determinants importantíssims com el missatge i el posicionament correcte de l’ara partit polític, són elements clau per al creixement de la marca Podemos.

Només al PSOE amb el mediàtic Pedro Sánchez hem trobat una bona adaptació a la nova forma de comunicació política, ara bé, si busquem a internet tots els partits polítics actius a Espanya, en trobem més de 70, dels quals i potser amb molta sort en podries conèixer deu. Això deixa bastant clara la importància d’aparèixer als mitjans de comunicació, però, poden accedir tots els partits polítics a transmetre el seu missatge a través de la comunicació de masses?, o dit d’una altra manera, tenen les mateixes facilitats tots els partits polítics? Una possible resposta, sempre des de la meva humil opinió, és que no. Crec que un dels factors més importants en aquesta petita deducció és que el grup Podemos va necessitar guanyar cinc escons al parlament europeu per tenir l’oportunitat de sortir a la televisió ‘pública’ de l’Estat espanyol, La 1.

I això, té alguna solució? Segurament sí, però no seré jo qui solucioni res amb unes poques paraules, encara que seria interessant poder veure algun dia un espai audiovisual que no es regís pel model publicitari i la privatització, o imaginar un estat on no s’utilitzin les tècniques marxistes de bloquejar les idees alternatives, impedint la presa de consciència de la classe obrera, en les cadenes públiques.