Què, com i quan és homofòbia
Arrel de la promulgació a Catalunya de la llei contra la LGBTIfòbia i de la seva aprovació al Parlament català s’ha posat de manifest la necessitat de concretar, d’una forma precisa, el significat del concepte homofòbia, però en especial el com delimitar-lo a l’hora d’apreciar una conducta que comporti odi i discriminació cap a les persones LGBTI.
Aquest concepte no està exempt a terres andorranes, ja que parlem de les mateixes necessitats legals ciutadanes on no hi ha cap tipus de diferència.
A Catalunya, en diferents àmbits d’actuació antidiscriminatòria i com era d’esperar, des dels possibles destinataris de la infracció han saltat les alarmes a l’hora d’executar el canvi de paradigma que suposa intervenir en la posició d’impunitat al delicte i/o la conducta inapropiada.
A Andorra, tot i que hem avançat en drets (deixant de banda la nomenclatura) cal equiparar-se i adoptar la referència legal de Catalunya per a la protecció total de la ciutadania, si més no d’una part. És necessari posar en pràctica el que la nostra Constitució recull, especialment en el seu article 6.1.
Tota la vida les persones LGBTI hem sofert (i sofrim) un incalculable catàleg de vexacions sense que ningú es preguntés des d’on es precisava la motivació del despreci cap a un fet que no presenta necessàriament cap tret identificable. I sí, continua passant en molts sectors, indistintament del lloc geogràfic. Siguem clars, que es comenci a normalitzar la situació no significa que les actituds discriminatòries i delictives s’hagin eradicat.
És més, moltes persones LGBTI encara hem de sentir l’apel·latiu de maricons o bolleres, tortilleres, camioneres, travelos i en plena societat del segle XXI continuem tenint un buit legal per poder minimitzar patrons de conducta en diferents sectors i que afecten significativament a la tolerància, més enllà del model educatiu, familiar i social.
La llei contra la LGBTIfòbia de Catalunya, i així també hauria de recollir i donar resposta la seva llei bessona andorrana, en el seu article 4 descriu totes les possibles situacions discriminatòries a les que necessàriament s’han de donar respostes legals:
–Discriminació directa: tota situació en la qual es trobi una persona que sigui, hagi estat o pogués ser tractada per raó d’orientació sexual, opció afectiva sexual o identitat de gènere, de manera menys favorable que una altra en una situació anàloga.
–Discriminació indirecta: situació dins la qual una disposició, criteri, interpretació o pràctica pretesament neutres pugui ocasionar a persones LGBT una desavantatge particular respecte a persones que no siguin. La discriminació indirecta es podrà demostrar per qualsevol prova admesa en dret, fins i tot a partir de proves estadístiques, qualitatives o qualsevol altre estudi contrastat de caràcter científic.
–Ordre de discriminar: S’haurà també de considerar discriminació tota ordre de discriminar, directament o indirecta, per raó d’orientació sexual, opció afectiva sexual o identitat de gènere.
–Assetjament per raó d’orientació sexual, d’opció afectiva sexual o d’identitat de gènere: comportament no desitjat verbal o físic, realitzat en funció de l’orientació sexual, l’opció afectiva sexual o la identitat de gènere d’una persona, amb la finalitat o l’efecte d’atemptar contra la dignitat o la seva integritat física i/o psíquica de la persona, o crear un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest.
–Represàlia discriminatòria: tracte advers o efecte negatiu que es produeix contra una persona com a conseqüència de la presentació d’una queixa, reclamació, denúncia, demanda o recurs de qualsevol tipus, destinat a evitar, disminuir o denunciar la discriminació a la qual és sotmesa o hagi estat sotmesa.
És innegable el gran treball i esforç per situar de forma correcta les possibles situacions homofòbiques. Molts han titllat la llei catalana com una oportunitat de set de venjança. Per suposat que no es vol cap tipus de venjança, simplement exigim que la impunitat no acabi sent substituïda per la complaença. És el respecte un privilegi que hem de tenir? Encara?
Andorra ha de tornar a donar un pas endavant per a la tolerància, oferint protecció constitucional a les persones LGBTI i dotant de personal especialitzat per a respondre de la millor manera possible. Situacions d’assetjament, de discriminació, d’insults, etc. que precisen de l’Estat.
Cal continuar avançant en protecció i seguretat, deixant de banda els interessos personals polítics que pugui suscitar en matèria de tolerància i normalització.
Un repte necessari que ha de fer front el nou Consell General en aquesta nova legislatura i a la que nosaltres estem disposats a col·laborar i a dialogar.
President de l’Associació Som Com Som d’Andorra
President de l’Observatori Contra l’Homofòbia de Catalunya
Aquest concepte no està exempt a terres andorranes, ja que parlem de les mateixes necessitats legals ciutadanes on no hi ha cap tipus de diferència.
A Catalunya, en diferents àmbits d’actuació antidiscriminatòria i com era d’esperar, des dels possibles destinataris de la infracció han saltat les alarmes a l’hora d’executar el canvi de paradigma que suposa intervenir en la posició d’impunitat al delicte i/o la conducta inapropiada.
A Andorra, tot i que hem avançat en drets (deixant de banda la nomenclatura) cal equiparar-se i adoptar la referència legal de Catalunya per a la protecció total de la ciutadania, si més no d’una part. És necessari posar en pràctica el que la nostra Constitució recull, especialment en el seu article 6.1.
Tota la vida les persones LGBTI hem sofert (i sofrim) un incalculable catàleg de vexacions sense que ningú es preguntés des d’on es precisava la motivació del despreci cap a un fet que no presenta necessàriament cap tret identificable. I sí, continua passant en molts sectors, indistintament del lloc geogràfic. Siguem clars, que es comenci a normalitzar la situació no significa que les actituds discriminatòries i delictives s’hagin eradicat.
És més, moltes persones LGBTI encara hem de sentir l’apel·latiu de maricons o bolleres, tortilleres, camioneres, travelos i en plena societat del segle XXI continuem tenint un buit legal per poder minimitzar patrons de conducta en diferents sectors i que afecten significativament a la tolerància, més enllà del model educatiu, familiar i social.
La llei contra la LGBTIfòbia de Catalunya, i així també hauria de recollir i donar resposta la seva llei bessona andorrana, en el seu article 4 descriu totes les possibles situacions discriminatòries a les que necessàriament s’han de donar respostes legals:
–Discriminació directa: tota situació en la qual es trobi una persona que sigui, hagi estat o pogués ser tractada per raó d’orientació sexual, opció afectiva sexual o identitat de gènere, de manera menys favorable que una altra en una situació anàloga.
–Discriminació indirecta: situació dins la qual una disposició, criteri, interpretació o pràctica pretesament neutres pugui ocasionar a persones LGBT una desavantatge particular respecte a persones que no siguin. La discriminació indirecta es podrà demostrar per qualsevol prova admesa en dret, fins i tot a partir de proves estadístiques, qualitatives o qualsevol altre estudi contrastat de caràcter científic.
–Ordre de discriminar: S’haurà també de considerar discriminació tota ordre de discriminar, directament o indirecta, per raó d’orientació sexual, opció afectiva sexual o identitat de gènere.
–Assetjament per raó d’orientació sexual, d’opció afectiva sexual o d’identitat de gènere: comportament no desitjat verbal o físic, realitzat en funció de l’orientació sexual, l’opció afectiva sexual o la identitat de gènere d’una persona, amb la finalitat o l’efecte d’atemptar contra la dignitat o la seva integritat física i/o psíquica de la persona, o crear un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest.
–Represàlia discriminatòria: tracte advers o efecte negatiu que es produeix contra una persona com a conseqüència de la presentació d’una queixa, reclamació, denúncia, demanda o recurs de qualsevol tipus, destinat a evitar, disminuir o denunciar la discriminació a la qual és sotmesa o hagi estat sotmesa.
És innegable el gran treball i esforç per situar de forma correcta les possibles situacions homofòbiques. Molts han titllat la llei catalana com una oportunitat de set de venjança. Per suposat que no es vol cap tipus de venjança, simplement exigim que la impunitat no acabi sent substituïda per la complaença. És el respecte un privilegi que hem de tenir? Encara?
Andorra ha de tornar a donar un pas endavant per a la tolerància, oferint protecció constitucional a les persones LGBTI i dotant de personal especialitzat per a respondre de la millor manera possible. Situacions d’assetjament, de discriminació, d’insults, etc. que precisen de l’Estat.
Cal continuar avançant en protecció i seguretat, deixant de banda els interessos personals polítics que pugui suscitar en matèria de tolerància i normalització.
Un repte necessari que ha de fer front el nou Consell General en aquesta nova legislatura i a la que nosaltres estem disposats a col·laborar i a dialogar.
President de l’Associació Som Com Som d’Andorra
President de l’Observatori Contra l’Homofòbia de Catalunya