El cap de Govern en funcions està treballant en la confecció dels ministeris del nou gabinet. A hores d’ara ja ha transcendit que el nombre de ministeris augmentarà de manera significativa. La versió oficial ho justifica esgrimint que cal alliberar els ministres d’un excés de feina. De fet, així ho anunciava el ministre portaveu dies enrere, això sí, sense especificar quin seria el nombre final de carteres.
Així doncs, sembla que per a l’Executiu de Toni Martí hagin quedat enrere les restriccions pressupostàries que tant va defensar a l’anterior legislatura. Aleshores el fet de disposar d’un nucli reduït de ministeris era un objectiu producte de la responsabilitat i de les exigències del moment. Ara aquest objectiu tan lloable forma part de l’oblit.
La motivació per augmentar ministeris no té res a veure amb el volum de feina de l’Administració ni amb una millora palpable de l’economia, que, d’altra banda, tots desitgem. Toni Martí ha de donar sortida a les seves promeses electorals, i el fet de guanyar les eleccions de l’1 de març fa que li faltin cadires per repartir. La solució és òbvia: crear-ne de noves. El cost sobreafegit dels nous càrrecs ministerials i de tot el que comportaran sembla no importar-li.
La situació és tan inadmissible, pel sobrecost innecessari, com paradoxal. Es veu que les promeses de cadires i ministeris han arribat a extrems tan esperpèntics com ara prometre la mateixa cartera a dues persones diferents. Sembla que Ordenament Territorial, per exemple, ja s’havia emparaulat amb el ministre en funcions Jordi Alcobé, però també amb el fitxatge estrella dels demòcrates a les darreres eleccions, Jordi Torres. Així doncs, la discòrdia, sembrada des de les seves pròpies files, ja està servida.
Aviat sabrem si tots aquests moviments són meres especulacions o si les vuit carteres ministerials del darrer exercici acaben augmentant. Si és així, caldrà estar ben atents a qualsevol possible malbaratament de fons públic. No és seriós exigir esforços econòmics a la ciutadania mentre l’Administració incrementa la despesa per motius aliens a la millora de la cosa pública. Els governants sempre haurien de ser els primers a donar exemple.