La celebració a Barcelona d’una trobada d’experts i familiars per analitzar el fenomen de les sectes m’ha fet pensar en la vulnerabilitat i fragilitat de la persona. Aquesta trobada ha estat impulsada per l’Associació Iberoamericana per la Investigació de l’Abús Psicològic (AIIAP)  Per tant per lluitat contra el control que algú mes fort fa sobre algú més feble. Tots ens creiem prou madurs per no deixant-se manipular i en canvi tots som molt febles davant d’alguna persona o d’algun grup que ens encisa i ens fa creure que  si li fem cas serem més feliços. El concepte de secta ha evolucionat i ha passat de ser considerat un grup de persones amb afinitats comunes de caire cultural, religiós polític o esotèric a ser considerat com una ciència que ofereix la felicitat en formar part d’un grup en el qual creixes i et desenvolupes com a persona.

En definitiva propostes psicoterapèutiques, encaminades a l’enriquiment personal, fent un treball de potencialització de les virtuts pròpies de cada u. A poc a poc aquest grup absorbeix tant que es va deixant de banda la família, els amics, les aficions de sempre per tancar-se únicament als suggeriments que la secta ofereix. I la secta acaba espoliant al incaut que s’ha deixat enxampar, o bé amb diners o bé amb treball com el cas d’una senyora que va anar a un centre a fer ioga i al cap d’un temps fregava el terra del centre sense cobrar i que consti que no tinc res contra el ioga sinó contra l’aprofitament que persones sense escrúpols fan d’aquesta practica de relaxació.

La crisi econòmica ha tingut un doble impacte sobre les sectes, per una banda el fet de mes inseguretat econòmica i social ha portat a una major facilitat de captació d’adeptes i per l’altre un canvi en l’edat dels nous adscrits, si abans eren mes joves ara són gent més gran amb mes diners, doncs molts joves han perdut poder adquisitiu. També ens cal remarcar el paper de les noves tecnologies en el procés recaptador d’adeptes. La dada de que més de 50.000 persones a Catalunya participen en sectes es un fet prou significatiu que alguna cosa no acaba de rutllar en el si de la nostra societat.

Vaig sentir per la televisió les declaracions d’un ex membre d’una secta que deia que el terrible de la situació era el poder i el control que sobre les persones exigia el leader del grup, que era considerat el Mestre una  espècie de Guru que tenia poder sobre la seva capacitat de decisió i que l’individu perdia la seva voluntat. I vaig pensar això em sona i em sona a Feixisme, dons una de les seves característiques és l’obediència cega al leader, penso amb Hitler, “el Furher” i el poder que emanava, o amb Franco, “el Caudillo”. I amb sona també a l’ integrisme de l’Estat Islàmic que capta voluntaris arreu del nostre món occidental per fer els hi un rentat de cervell i que amb aquesta total obediència  a qui els mana, puguin morir matant.