Segona part del Quixot
«En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor…»
Enguany es celebra el IV Centenari de la publicació de la segona part de ‘El ingenioso caballero Don Quijote de la Mancha’. Com a filòloga, no una, sinó tres vegades m’he llegit aquesta magna obra de la literatura del Segle d’Or.
Encara que hagin moltes persones que pensin que és una obra pesada i difícil de llegir, la meva primera lectura em va mostrar un text molt còmic i divertit, capaç d’arrencar-me un munt de rialles. Perquè està demostrat que l’humor de Miguel de Cervantes, fonamentat en la ironia i la paròdia, no s’ha extingit, sinó que segueix perfectament viu en els nostres dies.
Però, el Quixot no és tan sols un llibre divertit, aquesta obra constitueix una joia per als amants de la història de la literatura en la qual Cervantes es dedica a fer un repàs complet de la literatura del seu temps, a més de parlar sobre el bon afer d’escriure novel·les.
La trama està basada en la narració de les aventures que viu un gentilhome, Alonso Quijano, qui ha embogit com a resultat de moltes hores de dedicar-se a la lectura, sense descans, de centenars de novel·les de cavalleries. Com a resultat d’aquestes hores de lectures, el pobre home, volent imitar als seus herois, es llança a la recerca d’aventures acompanyat d’un rústic camperol que habita al seu poble, Sancho Panza. Alonso Quijano acaba per embogir i creure’s realment un cavaller errant al rescat de les persones que ho necessitin.
‘El Quixot’, escrit al començament del segle XVII (la primera part va ser acabada en 1605 i la segona en 1615), és una de les grans obres de la literatura espanyola i universal. L’escriptor la va escriure amb la intenció de fer una paròdia de les novel·les de cavalleries tan de moda per aquella època. El narrador de les aventures vívides pel cavaller i el seu escuder és el mateix Cervantes, qui afirma que la seva història es real i que només va dedicar-se a traslladar al llibre un relat narrat per un historiador àrab de Toledo anomenat Cide Hamete Benengueli.
Una veritable joia literària de lectura imprescindible.
Enguany es celebra el IV Centenari de la publicació de la segona part de ‘El ingenioso caballero Don Quijote de la Mancha’. Com a filòloga, no una, sinó tres vegades m’he llegit aquesta magna obra de la literatura del Segle d’Or.
Encara que hagin moltes persones que pensin que és una obra pesada i difícil de llegir, la meva primera lectura em va mostrar un text molt còmic i divertit, capaç d’arrencar-me un munt de rialles. Perquè està demostrat que l’humor de Miguel de Cervantes, fonamentat en la ironia i la paròdia, no s’ha extingit, sinó que segueix perfectament viu en els nostres dies.
Però, el Quixot no és tan sols un llibre divertit, aquesta obra constitueix una joia per als amants de la història de la literatura en la qual Cervantes es dedica a fer un repàs complet de la literatura del seu temps, a més de parlar sobre el bon afer d’escriure novel·les.
La trama està basada en la narració de les aventures que viu un gentilhome, Alonso Quijano, qui ha embogit com a resultat de moltes hores de dedicar-se a la lectura, sense descans, de centenars de novel·les de cavalleries. Com a resultat d’aquestes hores de lectures, el pobre home, volent imitar als seus herois, es llança a la recerca d’aventures acompanyat d’un rústic camperol que habita al seu poble, Sancho Panza. Alonso Quijano acaba per embogir i creure’s realment un cavaller errant al rescat de les persones que ho necessitin.
‘El Quixot’, escrit al començament del segle XVII (la primera part va ser acabada en 1605 i la segona en 1615), és una de les grans obres de la literatura espanyola i universal. L’escriptor la va escriure amb la intenció de fer una paròdia de les novel·les de cavalleries tan de moda per aquella època. El narrador de les aventures vívides pel cavaller i el seu escuder és el mateix Cervantes, qui afirma que la seva història es real i que només va dedicar-se a traslladar al llibre un relat narrat per un historiador àrab de Toledo anomenat Cide Hamete Benengueli.
Una veritable joia literària de lectura imprescindible.