Implicar-se en la cultura
Els andorrans organitzadors del festival audiovisual de joves creadors Ull Nu han demostrat que sumar coneixements és sempre positiu. Obrir el festival a capitals culturals com Barcelona o Montpeller i a zones amb una producció d’altíssima qualitat com el País Basc ha fet que s’arribés a un nivell més que destacat en totes les categories. Si es suma, a més, la presència entre el jurat del cinc vegades guanyador d’un Goya, Javier Fesser, tens tots els ingredients per fer d’Andorra durant dos dies un viver de joves talents.
El participants andorrans es van encarregar de dissipar el dubte sobre si calia obrir tant el festival. «És una motivació i volem demostrar que estem a l’alçada dels centres neuràlgics de la creació audiovisual». Sense dubte, hi van estar. Andorra gaudeix d’una salut privilegiada pel que fa a les produccions audiovisuals i tant els organitzadors de l’Ull Nu com els creadors del país volen més i seguiran treballant per superar-se edició rere edició; producció rere producció.
A més, cal destacar el recolzament dels col·laboradors i patrocinadors, indispensables per fer-ho possible, apostant sense por per la cultura i, la veritat, sense voler-se penjar medalles, sinó reconeixent la feina dels organitzadors.
Això sí, com sempre, cal buscar-li el però per seguir creixent. Umberto Eco deia que «cada cultura absorbeix elements de les cultures properes i llunyanes, però després es caracteritza per la forma en què incorpora aquests elements». És cert que els participants i l’associació Ull Nu s’han amarat dels coneixements dels nostre veïns, igual que ells s’han endut un bon grapat de les bones idees i el saber fer dels andorrans.
Però també és cert que la societat andorrana necessita una empenta per aprofitar activitats culturals com aquesta. De fet, una assistent em comentava que només havia vist les dues darreres categories perquè li havia costat mentalitzar-se de que potser valia la pena apropar-se al Centre de Congressos. Després, penedida per no haver vist més, em confessava que al Principat no hi ha el costum de veure i viure d’aprop esdeveniments com aquest perquè «sovint no valen la pena». Cal anar-hi per saber si valen la pena o no, i de tot se’n aprèn.
El participants andorrans es van encarregar de dissipar el dubte sobre si calia obrir tant el festival. «És una motivació i volem demostrar que estem a l’alçada dels centres neuràlgics de la creació audiovisual». Sense dubte, hi van estar. Andorra gaudeix d’una salut privilegiada pel que fa a les produccions audiovisuals i tant els organitzadors de l’Ull Nu com els creadors del país volen més i seguiran treballant per superar-se edició rere edició; producció rere producció.
A més, cal destacar el recolzament dels col·laboradors i patrocinadors, indispensables per fer-ho possible, apostant sense por per la cultura i, la veritat, sense voler-se penjar medalles, sinó reconeixent la feina dels organitzadors.
Això sí, com sempre, cal buscar-li el però per seguir creixent. Umberto Eco deia que «cada cultura absorbeix elements de les cultures properes i llunyanes, però després es caracteritza per la forma en què incorpora aquests elements». És cert que els participants i l’associació Ull Nu s’han amarat dels coneixements dels nostre veïns, igual que ells s’han endut un bon grapat de les bones idees i el saber fer dels andorrans.
Però també és cert que la societat andorrana necessita una empenta per aprofitar activitats culturals com aquesta. De fet, una assistent em comentava que només havia vist les dues darreres categories perquè li havia costat mentalitzar-se de que potser valia la pena apropar-se al Centre de Congressos. Després, penedida per no haver vist més, em confessava que al Principat no hi ha el costum de veure i viure d’aprop esdeveniments com aquest perquè «sovint no valen la pena». Cal anar-hi per saber si valen la pena o no, i de tot se’n aprèn.