Per la majoria de dones ser dona avui és un repte d’equilibri emocional doncs ha de pensar en moltes coses a la vegada. En aquesta societat de inmediatesa cal preveure situacions i actuacions simultaneas que fan que les dones en tiguem un tip. No vull pas dir que la vida de les dones d’avans en el nostre Pirineu fos fàcil; certament que no ho era gens ni mica, però avui tot i el que hem millorat sobretot amb la llibertat que ens ha donat primer el cotxe i despres les noves tecnòlogies, la dona de poble continua portant sobre les seves espatlles l’equilibri familiar i  ha de ser tant valenta com ho foren les nostres padrines; no tant fisicament, doncs avui les dones pageses, no han de fer les feines tant dures del camp que es feien temps enrera. Fins i tot trobem a les nostres contrades dones empresaries, d’altres que treballen fora de casa però si que totes han de vetllar per  la familia i amb coses tant impotans com son l’alimentació, la higiene i l’educació de la mainada. Tasques de les quals que massa sovint els homes abdiquen; Tasques poc valorades perque no son remunerades, tot i tenir una importància vital.

Durant aquesta setmana s’han fet i es fan molts actes dedicats a les dones per commemorar demà dia 8, el dia Internacional de la Dona. Es una diada que com es sabut es va iniciar per reivindicar la lluita de la dona treballadora per la millora de les seves condicions laborals i socials. Ningú es vol perdre aquesta commemoració i des de les associacions de dones fins a les institucions com governs, ajuntaments, partits polítics i universitats tothom i treu el nas i diu la seva. Fa massa temps que es diu i no es fa; fa massa temps que prediquem que cal fer una aplicació més correcta del genere a casa i a l’escola; fa massa temps que parlem del masclisme del llenguatge; fa massa temps que reivindiquem una reforma horària que permeti la conciliació laboral i familiar, fa massa temps que en alguns llocs es paga menys, per la mateixa feina, a una dona que un home i no acabaria amb les injustícies que moltes dones fa temps que pateixen. No fa tant temps, però que el bisbe d’Alcalà de Henares ha dit «hay que quitarle el voto a las mujeres porque últimamente piensan por su cuenta».No se com qualificar aquesta declaració si se com a persona, com a dona que dir això en el segle XXI és un atemptat als drets humans i a la dignitat personal, i un retorn al temps de la inquisició. Al llarg de la història hi ha hagut una gran lluita per part de les dones pel dret de vot. Dret avui reconegut i totalment aceptat en el nostre imperfecte món occidental. I aprofito l’ocasió per recordar a Clara Campooamor, la dona lluitadora que va aconseguir durant la II República, que les nostres padrines i mares poguessin votar.