M’avorreixo
Soc jo només, o aquestes eleccions estan sent un xic avorrides? Potser és perquè tot just estem en la primera setmana de campanya, però quelcom deu passar davant la poca afluència en les reunions de poble dels diferents partits.
En certa mesura, ja es veia a venir perquè el Govern en els darrers mesos no ha llençat cap guspira que pogués provocar una reacció, però a més els partits de l’oposició no han aconseguit escalfar l’ambient preelectoral, beneficiant sense cap dubte a Demòcrates per Andorra.
A més a més, es nota molt com els partits que opten al Govern no estan ben engrassats, uns, els del PS i SPD, perquè tot just afronten les seves primeres eleccions després de la seva escissió, mentre que els altres, els Liberals d’Andorra encara no s’han despertat de la hibernació dels darrers sis anys en inacció.
Però si hi ha quelcom que em sorprèn més és la falta d’alternativa en les qüestions més importants. Si ja sabien que DA, PS, i SDP defensen un nou acord amb Europa i un règim fiscal similar, quan pensaven que els Liberals aportarien alguna novetat, al final han acabat acceptant passar pel tubo, acceptant fins i tot l’IRPF. En aquest escenari, tots els debats acaben sent només una dialèctica de retrets avorrits que no ens porten enlloc.
L’electorat veu que faci el que faci, res canviarà, i d’aquí la falta d’interès. Així, mal per mal, la majoria acabarà votant als mateixos que en la darrera vegada, mentre que la resta, per enuig o per descontent amb les decisions presses, o l’actitud d’alguns dels seus representants, acabaran votant per una alternativa de Govern.
Ja en sé de molts que cansats del de sempre, aniran a votar, si no és que ho han fet ja a la Batllia, només per un sentiment moral d’obligació com a ciutadà. Però si la desafecció és un fet, ens hauríem de preguntar què està passant per a que la gent se senti cada vegada més desvinculada de la política. Encara que no s’oblidi, sempre hi ha gent a qui ja li va bé que les coses es puguin continuar fent sense que arribin a ser qüestionades. Una pregunta per acabar: Vostè és dels que s’avorreix i passa, o dels qui s’avorreix i pensa?
Alexis Estopiñán Pascual
[email protected]
En certa mesura, ja es veia a venir perquè el Govern en els darrers mesos no ha llençat cap guspira que pogués provocar una reacció, però a més els partits de l’oposició no han aconseguit escalfar l’ambient preelectoral, beneficiant sense cap dubte a Demòcrates per Andorra.
A més a més, es nota molt com els partits que opten al Govern no estan ben engrassats, uns, els del PS i SPD, perquè tot just afronten les seves primeres eleccions després de la seva escissió, mentre que els altres, els Liberals d’Andorra encara no s’han despertat de la hibernació dels darrers sis anys en inacció.
Però si hi ha quelcom que em sorprèn més és la falta d’alternativa en les qüestions més importants. Si ja sabien que DA, PS, i SDP defensen un nou acord amb Europa i un règim fiscal similar, quan pensaven que els Liberals aportarien alguna novetat, al final han acabat acceptant passar pel tubo, acceptant fins i tot l’IRPF. En aquest escenari, tots els debats acaben sent només una dialèctica de retrets avorrits que no ens porten enlloc.
L’electorat veu que faci el que faci, res canviarà, i d’aquí la falta d’interès. Així, mal per mal, la majoria acabarà votant als mateixos que en la darrera vegada, mentre que la resta, per enuig o per descontent amb les decisions presses, o l’actitud d’alguns dels seus representants, acabaran votant per una alternativa de Govern.
Ja en sé de molts que cansats del de sempre, aniran a votar, si no és que ho han fet ja a la Batllia, només per un sentiment moral d’obligació com a ciutadà. Però si la desafecció és un fet, ens hauríem de preguntar què està passant per a que la gent se senti cada vegada més desvinculada de la política. Encara que no s’oblidi, sempre hi ha gent a qui ja li va bé que les coses es puguin continuar fent sense que arribin a ser qüestionades. Una pregunta per acabar: Vostè és dels que s’avorreix i passa, o dels qui s’avorreix i pensa?
Alexis Estopiñán Pascual
[email protected]