El Dimecres de Cendra marca una fita entre, els Carnestoltes i la Quaresma A la nostra cultura occidental on el cristianisme ha jugat un paper important és l’inici del temps de quaresma tot i que per molta gent és el darrer dia dels Carnestoltes. Per uns  és la imposició de la cendra i per altres és  despedir-se del Carnestoltes. Ens diu Joan Amades que en aquest dia es sortia a berenar a fora per enterrar el Carnestoltes. Els temorosos de la religió sortien abans de dinar doncs el mati era encara temps de barrila i a la tarda ja era temps de recolliment i de penitència  S’enterrava o bé un ninot o bé una sardina o una arengada, D’aqui l’expressió “d’Enterrar la Sardina” com a últim acte dels dies on la disbauxa és permesa. A la Seu hem tingut les dues manifestacions, la religiosa amb una missa a la Catedral, presidida pel Sr. Bisbe amb la imposició de la cendra que ens vol recordar la nostra petitesa ja que som pols i en pols ens convertirem. També segons Radio Seu a la Plaça Joan Sansa es van repartir  mes de 45 kg de sardines dimecres a la nit per despedir el Carnestoltes. En la cultura popular hi ha per una banda l’acceptació normal del curs del temps i per l’altra com una certa enyorança dels plaers mundans que la quaresma requisa i que no retornen fins desprès de la Pasqua. Tant la literatura com la pintura s’ha fet esment d’aquesta realitat que retorna any rera any. En el S. XIV en el “Libro del buen Amor” l’Arcipreste de Hita ens narra les disputes entre Don Carnal i Doña Cuaresma. I com a obra pictòrica hi ha una extraordinària pintura a l’oli de Brueghel el Vell sobre el mateix tema que mereix una reflexió. Es com un retaule on s’hi expressa la realitat de la vida perque la gent senzilla ho entengui, El Carnaval està personificat per un home gras assegut sobre un barril de vi i amb una ma aguanta un enfilall de viandes que representa el Carpe Diem, mengem avui que potser demà no hi serem. La Quaresma està representada per un personatge escardelenc que porta una pala de forner amb dues arengades que és el que se solia menjar quan es feia abstinència, recordem una vella corranda ”Set setmanes de quaresma només hem pogut menjar, arengades rovellades, mongetes i bacallà”. Avui el bacallà és una menja cara, però abans era menjar quotidià els divendres de quaresma. A casa la mare comprava les “Butlles” que eren uns permisos que concedia la parròquia per poder menjar carn tots els dies de la setmana menys el divendres. Ara el dejuni i l’abstinència quaresmal han passat a la història, El que és important, però és la meditació que ens proposa el temps quaresmal, no solament per la gent de missa sinó per tothom doncs com ens diu el Papa Francesc “ es pot ser bona persona sense creure en Déu”.