El context de crisi  en què s’ha desenvolupat la darrera legislatura ha provocat canvis i replantejaments en la gestió dels recursos humans de la funció pública. El Govern de DA, però, no ha estat un gestor vàlid d’aquests canvis, i ha provocat el descontentament de bona part dels treballadors de l’Administració. Per acabar-ho d’adobar, sembla que s’hagin volgut aprofitar les circumstàncies d’estancament econòmic per crear un estat d’enfrontament entre els treballadors públics i els de l’empresa privada, que sovint són apel·lats a l’odi contra el funcionariat.
El Govern actual podria haver tingut una mica més de memòria i responsabilitat política i recordar que no fa tant de temps, potser set o vuit anys, la gestió nefasta dels nostres dirigents va quedar en evidència amb la qüestió de la mútua de funcionaris, que el ministre del moment responsable de la funció pública va intentar externalitzar. Aleshores els treballadors es van mobilitzar i van aconseguir una sortida positiva del problema assumint, finalment, ells mateixos la gestió d’un fons que proveeixen, i sempre havien proveït, amb una part de les seves nòmines i que els permet confiar a tenir cobert el salari en cas de baixa. Curiosament, a partir del moment que la van gestionar, la mútua va passar de la ruïna al superàvit.
En comptes d’haver-se aprovat a corre-cuita, aquesta reforma del fons de jubilació hauria d’haver estat un dels punts d’una reforma amb més profunditat de la Llei de funció pública, que tingués en compte les possibilitats de millora en la formació i la carrera professional, entre d’altres. Més enllà de tot això, hi ha l’acumulació de congelació o retallada de salaris amb l’entrada en vigor de l’IRPF i la contribució a aquest fons de jubilació, si no canvia el signe polític del Govern. Tot plegat, no semblen mesures gaire adequades per reactivar l’economia. La capacitat adquisitiva de bona part de la classe mitjana queda compromesa. 
Cal que Andorra es desperti i s’adoni de la gran equivocació que representen aquestes polítiques. Necessitem un país amb una funció pública eficient i moderna, i només si els seus treballadors veuen respectats els drets laborals que els corresponen –com és just i necessari atès que han estat contractats pel Govern, màxim garant del compliment de les lleis–, els treballadors de les empreses privades, els autònoms i fins i tot els petits empresaris podran aspirar a unes condicions menys precàries i a construir un país més cohesionat, socialment estructurat, un país més just.