Marc Ballestà [email protected]

La situació actual dels mitjans de comunicació, tant al nostre país com a fora, darrerament deixa molt a desitjar. Fa temps que em rondava pel cap parlar d'aquest tema però la gota que ha fet vessar el got ha estat la pseudoentrevista feta per Jesús Hermida al Rei d'Espanya pel seu 75è aniversari.

He de confessar que no he vist l'entrevista (ni ganes de fer-ho) però l'he seguit pel Twitter. Pel que he pogut llegir de periodistes, polítics, etc.., i com diria el crític de televisió Ferran Monegal (@monegalferran pels que esteu a Twitter), va ser “un massatge en tota regla”. No critico el que es va dir en l'entrevista, sinó el que no es va dir. No pot ser que un periodista negui al públic la informació i això és el que va passar. Ni una sola pregunta sobre la cacera d'elefants, infidelitats, Urdangarin, la carta sobre les quimeres, l'independentisme català o basc, el cost de la monarquia a l'estat.. és a dir, tot allò que podria posar en dubte aquesta institució. I per a mi això només té un nom: “FRAU”, i com a tal, qui el perpetra no es pot anomenar periodista. Com bé comentava Jaume Barberà (@JaumeBarbera) "informar per incomodar, l'únic sentit del periodisme. La resta és taquigrafia".

L’entrevista al Rei no és un cas únic, tenim exemples molt clars en els que grups de comunicació en lloc de proporcionar informació a la ciutadania, intenten fer un adoctrinament en tota regla de les posicions ideològiques de la gent que controla aquests mitjans. I el que seria lícit en articles d'opinió o editorials (llocs realment destinats a expressar opinions) no es pot acceptar en les notícies que s'hi publiquen. Els primers que no ho hauríem d'acceptar som els lectors i mantenint les audiències d'aquests mitjans ens convertim, en part, en còmplices del problema.

I al nostre país com estan les coses? Tampoc estem per tirar coets. En els darrers temps el nivell general de la premsa escrita (el tema ràdio i televisió no el segueixo gaire i no puc opinar) ha baixat molt. I no ho dic només jo. Fa poc, des de l'Associació de Professionals de la Comunicació d'Andorra, el periodista Gualbert Osorio escrivia un post “Periodistes en crisi” on tracta amb tot detall aquest tema i on parla de la responsabilitat que tenen tant els periodistes com els editors dels mitjans.

Fa poc s'ha estrenat als Estats Units una sèrie sobre el món del periodisme, "The Newsroom" que permet descobrir una mica més com funciona aquest univers, des de la redacció d'un noticiari en una cadena de televisió. Recomano a tothom que pugui i li interessi el tema que la miri. Si més no mireu els 8 primers minuts de l’episodi pilot. Hauria de ser de visió obligatòria per a tots els estudiants de periodisme i també per a tots els que ens asseiem davant d'un televisor, un diari o una ràdio.

El periodisme ha de servir perquè la gent disposi de tota la informació per tal de formar-se la seva pròpia opinió. Tenir ciutadans ben informats repercuteix en més democràcia i per això calen periodistes que siguin capaços de dir en veu alta, per exemple, que els Estats Units no és el millor país del món, però que ho pot ser..