La sort de viure a Andorra
La sort de viure a Andorra
He tingut un " Déjà vu". Sí, ha estat mentre llegia l'entrevista que el Gabriel Fernàndez feia a la contra del Diari d'Andorra del passat dia 6 de desembre a la saxofonista Marta Guash. Cal dir que no sóc gaire amant de la música clàssica, i menys encara d'instruments tan poc habituals com pot ser un saxo clàssic. Però el que em va fer llegir l'article va ser el titular de l'entrevista "A vegades no es valora prou la sort que tenim de viure aquí". Aquesta frase feia poc que l’havia sentit, dies abans en la presentació que va fer el Carles Aleix (director de l'ADI) durant les Jornades del N-Day Andorra.L'N-Day és un lloc de trobada de tots aquells que estan o volen revolucionar el món en els diferents sectors de la societat. Aquest cop, la trobada va versar sobre el procés d'obertura econòmica i les oportunitats que podia aportar a emprenedors tant de dins com de fora del país. Carles Aleix, en un moment de la seva explicació, va comentar que parlant amb empresaris, inversors i emprenedors estrangers, sovint li diuen la frase: "no sabeu la sort que teniu de viure a Andorra".En rellegir la frase dita per Marta Guash, la sensació va ser una barreja entre orgull i tristesa. Orgull perquè la gent de fora ens reconegui les coses bones que tenim, situant-les a un extrem que les consideren d'una gran sort! Però també la tristesa de notar que rarament sento aquestes mateixes paraules de la gent del país. No sabem valorar prou el que tenim i ens han de venir els de fora a recordar-nos-ho. Ja no recordem la riquesa natural i els increïbles paisatges del nostre país, no recordem les increïbles mostres de l'art romànic que ens converteixen en referència mundial en aquest camp, no recordem que disposem d'un sistema educatiu que permet una diversitat educativa que pocs països tenen. Encara que som un país petit i això ens limita força, tenim una agenda cultural i d'esdeveniments que no té res a envejar a fora. I què me'n dieu de la tranquil·litat i seguretat que ens dóna el país? Segurament qualsevol de vosaltres podríeu anar afegint un munt de coses més que es podrien posar en aquesta llista, segurament només cal que hi dediquem uns minuts a pensar-hi.
I sí, a part d'això hi ha moltes coses que no són tan bones, o fins i tot dolentes o molt dolentes. Com la crisi que tenim i que després de 4 anys sembla que encara va a pitjor. Que no es pot anar dient gaire en veu alta això de "la sort de viure a Andorra" (només cal veure alguns dels comentaris que es van escriure en aquell article). Doncs sí, perquè la reflexió que en faig jo, és que en un altre lloc tindríem els mateixos problemes (o potser més) però difícilment tindríem totes aquestes coses bones que podem gaudir aquí. Cal mirar endavant amb actitud positiva i cal buscar tot allò que ens faci voler avançar i sense cap mena de dubte el nostre país té moltes coses que ens ho poden aportar. Una persona fa temps em va dir, cada dia al llevar-te el teu primer pensament ha de ser preguntar-se "Per què sóc feliç avui?". I segur que podem trobar alguna cosa que respon a aquesta pregunta i aquest pensament t'ha d'acompanyar tot el dia.
Per què soc feliç avui? Doncs jo ho tinc clar, perquè tinc la sort de viure a Andorra!