PUBLICITAT

Té límits l’ésser humà?

Ja fa 15 dies, és cert, però el temps que hagi passat no li treu mèrit al senyor Baumgartner. No us negaré que el dia 14 d’octubre passat vaig estar enganxat al televisor mirant el salt del Fèlix Baumgartner des de, en un principi, 36000 metres, tot i que finalment, per motius que desconec, van ser poc més de 39000 metres. D’aquest esdeveniment se’n pot criticar que era, més que altra cosa, una gran campanya de màrqueting per part d’una conegudíssima marca de beguda energètica, però sincerament, mireu els primers 10 segons del salt... no pot ser que no penseu: “Quins nassos té aquest home!”, i dic “nassos” per ser educat. Quants de nosaltres som capaços d’anar tan lluny per saber quins són els nostres límits? S’ha dit que Fèlix Baumgartner tenia literalment el món als seus peus, però més enllà d’aquesta frase oportunista, Baumgartner ha fet història. A la seva manera, però ha fet història. Ha anat tan lluny que difícilment podrem veure algú superant aquest repte. Quins són els nostres límits? Els dels humans vull dir. En tenim? Personalment, no crec que tinguem límits, simplement perquè som una espècie curiosa, i això ens fa tirar sempre endavant. Utòpicament, una manera per assolir els nostres límits seria que l’ésser humà deixés d’avançar tecnològica i ideològicament per tenir un futur millor i només pensés en tenir un present sostenible. Però això és irracional per la naturalesa de l’home. El nostre objectiu ha estat conquistar el món i en un futur a mitjà termini, no ens enganyem, l’univers. De fet, ja fa anys que anem cap a aquest camí.

Segur que pensareu: “I què ??”

Sí, és veritat, us estic atabalant amb arguments i idees que de ben poc ens poden servir a nosaltres. En el nostre dia a dia, poques vegades ens veiem confrontats a situacions semblants o a prendre decisions de les quals pugui dependre la humanitat, però tampoc us equivoqueu, moltes de les decisions que hem de prendre són importants, i algunes d’elles sense adonar-nos-en, han empès els nostres límits una mica més enllà. No us recordeu el dia que vau decidir canviar de feina? O comprar un pis? O tenir un fill? @jmgarrido

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT