Foto:

En aquests moments estem entre actes. Hauríem de suposar que és un temps per pensar, reflexionar, dialogar entre amics, temps de sobretaula; el temps dels passadissos i de les sales dels passos perduts. Però no, políticament el Govern continua com si no hi hagués cap impàs.

Diríem que la política exterior del nostre país està en ple bullici. Abans d'ahir el cap de Govern va visitar al primer ministre francès, el 12 de març s'entrevistarà a Brussel·les amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, per engegar les negociacions amb Europa. I en aquest mateix mes de febrer s'inicien les negociacions amb Portugal per establir el conveni per evitar la doble imposició.

El mateix succeeix internament amb en les presentacions dels Programa Engega 2015 (per incentivar el desballestament en la compra de vehicles nous), el Programa de rehabilitació d'edificis (un milió d'euros en subvencions i 18 milions en crèdits preferents), com els programes de treball temporal en benefici de la col·lectivitat (un milió d'euros per donar feina durant un semestre a un total de 150 treballadors inscrits al Servei d'Ocupació).

És normal prendre decisions en aquests moments? Suposa un problema? Diríem que no, perquè no hi ha res de nou del que s'ha estat fent en els darrers quatre anys. La continuïtat dóna confiança als interlocutors en les relacions exteriors, com als actors socials i econòmics del país.

Però tot i així, se'm manté la pregunta; és normal que quan falta una quinzena de dies per a les eleccions que tot succeeixi com si res? De què serveixen les eleccions?

Llavors és quan entenc l'enquesta del CRES que situa DA com a força guanyadora a les properes eleccions generals de l'1 de març. Però de fet entenc molt més tot plegat, quan llegeixo que l'enquesta afirma que el 70% dels entrevistats no té decidit el vot o no el vol dir. H

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.