La pregunta que molts actors, productors, directors de cinema i de teatre, es fan és per què aquesta animadversió de Cristóbal Montoro pel món de la cultura espanyola i els seus representants. La resposta no és fàcil, és més, jo m'atreviria a dir que va més enllà dels maldecaps que aquests li van donar quan es van posicionar clarament en contra de la guerra de l'Iraq. Una postura que va coincidir amb la de milions d'espanyols i ciutadans europeus que consideraven una bogeria entrar en un conflicte que com bé s'ha vist després ha desencadenat el pitjor dels terrorismes.

I dic que va més enllà perquè mentre altres polítics del Partit Popular han suavitzat les seves postures l'actual ministre d'Hisenda no amaga el seu menyspreu, que fa pagar, augmentant l'IVA al 21%, mentre que la pornografia paga el 4%. Una quantitat que està ofegant la indústria d'un sector que tantes alegries i satisfaccions ens ha donat i ens segueix donant, i que en nombroses ocasions ha estat la nostra millor carta de presentació en països com els Estats Units o França, on s'aprecia el talent de la gent, per sobre de les seves ideologies, i on ningú impedeix als representants del cinema i del teatre manifestar-se en contra de tal o qual mesura dels seus governs sense que això suposi que se'ls declari una guerra sense quarter per part de les administracions públiques del ram.

Diuen que a la gala dels Goya el ministre Wert tenia pensat anunciar una rebaixa de l'IVA, per tal de congraciar-se amb un sector que no regateja crítiques -igual que ho fa el de l'ensenyament-, a la seva gestió. Doncs bé, qui més tenaçment s'ha oposat a una reducció que hauria alleujat la profunda crisi que els afecta ha estat, com no, el flamant ministre d'Hisenda.

A la gent de la cultura, ni aigua, ha vingut a dir l'encarregat de recaptar els impostos. D'aquí que pensi, i com jo molta altra gent, que una postura tan dràstica i desmesurada ha d'estar originada per algun problema del qual desconeixem el seu origen, però que hauria de fer revisar doncs un polític que governa ho ha de fer per a tothom, i per el bé de tots, no només per a aquells que l'han votat i li ballen l'aigua.

És cert que no totes les pel·lícules que es roden tenen el mateix èxit, ni són totes tan bones com per aspirar als Goya als Oscars, però res diferent al que ha passat en altres sectors durant els anys de bonança, on els diners semblava que brollava de les entranyes de la terra, sense cap control, en aquest cas, sobre a qui es donaven les subvencions i amb quins criteris. Però aquesta època ha passat, i el que toca ara és vigilar que no s'aprofitin dels diners públics qui no tenen res a aportar al món de la cultura. Això és el que fan els bons gestors.

Rebaixar l'IVA és una mesura urgent si no volen acabar amb el que és la base de la convivència, del desenvolupament intel·lectual, de la cultura, tan important per a un país que si d'alguna cosa pot presumir és de grans escriptors, dramaturgs, pintors, i intèrprets. El senyor Montoro hauria de saber que els polítics passen, mentre que els genis romanen en l'ideal col·lectiu de la gent.

Per a més informació consulti l'edició en paper.