• L'eficàcia dels nous tractaments de l'hepatitis C contrasta amb el seu alt preu

Se'm fa difícil explicar la regla del fora de joc del futbol, el sistema d'aliances geopolítiques per a les votacions del Festival d'Eurovisió o el perquè una novel·la extraordinària com Sóc llegenda de Richard Matheson ha tingut sempre horribles adaptacions al cinema; però me'n puc sortir amb més o menys fortuna. Ara, quan es tracta del perquè dels preus de determinats fàrmacs, estic cuit.

La setmana passada vam saber que uns medicaments per al tractament de l'hepatitis C i el VIH, que tenen un preu molt elevat, seran reemborsats al 100% per la CASS, gràcies a la modificació d'un decret que va aprovar el Govern. N'inclou dos per al tractament de l'hepatitis C, Sovaldi (sofosbuvir DCI) i Olysio (simeprevir DCI), i un per al tractament del VIH, Stribild (combinació de quatre principis actius).

Es calcula que pel que fa a l'hepatitis C, hi haurà una desena de pacients que podran rebre aquests nous tractaments, que tenen un cost de 50.000 euros a l'any per a cada malalt (25.000 per cada medicament). Cal afegir que, fins ara, es feia servir una combinació de tres o quatre antivirals diferents, cosa que obligava el pacient a prendre moltes pastilles amb els conseqüents efectes secundaris. L'eliminació dels marcadors de virus se situava al voltant del 50%. Els dos medicaments nous arriben a eliminar el 90 % dels virus i algun metge ha comentat que la seva aparició ha suposat un impacte semblant al que va representar, en el seu moment, la penicil·lina.

D'altra banda, la seva eficàcia es nota molt ràpidament ja que, després d'un mes de tractament, es poden veure els resultats. Fins aquí tot semblaria perfecte si no fos pel preu. Als laboratoris el justifiquen afirmant que han de recuperar el cost del desenvolupament del medicament, que és efectiu, però també el de tots els que s'han quedat pel camí, amb proves i investigacions que no han donat fruit. La recerca de fàrmacs eficaços costa molts diners.

En aquest punt potser caldria comparar el preu del medicament amb el d'un transplantament de fetge –amb l'afegit de les dificultats de trobar-ne un– que pot ser necessari en els casos més greus. Això no obstant, sovint, oblidem que les empreses farmacèutiques reben ajuts públics o beques destinades a la investigació, recordant que, en aquest punt, també potser els haurien d'arribar una part dels diners procedents d'aquestes accions televisives que tenen tant de rebombori i que recapten sumes milionàries. A més a més, el preu final varia en funció del país. El tractament innovador contra l'hepatitis C costa 900 euros per pacient, a Egipte, entre 50 i 100 a l'Índia i 69.000 als Estats Units. És difícil explicar els motius d'aquesta diferència però no seria del tot descartable pensar que el preu no està relacionat amb el cost sinó amb el que està disposat a pagar el govern de cada país.

El problema és tan greu que a Espanya ha desbordat l'àmbit sanitari i ha entrat de ple en el polític. El nou ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, s'ha vist obligat a engegar un comitè d'experts i un pla nacional per tractar de donar resposta a les mediàtiques protestes dels afectats, que demanen tractament per a tothom amb els nous i cars fàrmacs d'última generació i que han inclòs tancades a hospitals com al Josep Trueta de Girona.

Sigui com sigui, s'ha reobert el debat sobre si és ètic deixar el control de la salut subjecte a interessos econòmics així com demanar que les farmacèutiques investiguin i treballin en la recerca, sense obtenir-ne cap benefici. Tot això quan encara tenim present l'ebola, les declaracions d'un metge nord-americà afirmant que el dèficit d'atenció és un trastorn fictici creat per al benefici de les farmacèutiques, les declaracions del ministre de salut japonès Norihisa Tamura assegurant que les grans indústries i els laboratoris van utilitzar dades falses en un estudi per millorar el diagnòstic de l'Alzheimer o la compra massiva de vacunes contra la grip A que havia de ser la gran pandèmia de la humanitat.

Ara, l'aparició de nous medicaments contra l'hepatitis C obre la porta a altres casos. Es preveu que en els propers anys continuïn apareixent fàrmacs d'aportació sanitària del tot excepcional, que comportaran millores radicals en l'esperança i qualitat de vida, amb importants beneficis per als pacients i per a la societat en general.

El repte és trobar l'equilibri preu-medicament, que és una cosa molt complicada i se'ns escapa a la majoria de persones que cada cop estem més convençuts que no va tan desencaminada aquella cita que corre pel twitter: “els nens, els leggins i les captures de WhatsApp sempre diuen la veritat”. Per tant, ens costa creure'ns les farmacèutiques i els governs. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.