• El crèdit a l'economia per part dels bancs, clau per a entendre l'evolució d'Andorra en el segle XX

Foto: NOE

Passar d'una economia rural agrícola i ramadera a una urbana de serveis turístics, comercials i financers i en poc temps com ha passat a Andorra, requereix de la presència de tota una sèrie de condicions, una de les quals, bàsica, és la circulació i disponibilitat de diner, que permeti i financïi una tal transformació.

La funció de les institucions financeres en el procés de desenvolupament andorrà ha estat “clarament intermediària, d'absorció de recursos financers, tant interiors com exteriors, i de destinació d'aquests recursos a l'interior del país o bé a l'exterior” (Bricall i altres, 1975).

Els bancs són els que tradicionalment s'han ocupat de la gestió del comerç de l'oferta i la demanda de diners o a l'entorn de tots els possibles serveis al voltant de les accions o transaccions que comporten l'ús monetari.

Al nostre país el primer banc es va instal·lar el 1930 creat per Fhasa, el Banc Agrícol i Comercial SA, i el van seguir, fundant-se o operant, la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis el 1934, Crèdit Andorrà el 1949, Banca Reig el 1956, Banca Mora (amb precedents el 1952), Societat de Banca Andorrana i Banca Cassany el 1957 i Banca Coma SL el 1958. Correus Espanyols i la Posta Francesa han actuat com a caixes postals. Sobanca va fer fallida el 1968 i Banca Coma es transformà el 1970 en Banc Internacional. El 1974 es produí la unió de Banc Internacional i Banca Mora (Lluelles, 1991).

El 1994 Banca Cassany es transformà en Banca Privada d'Andorra.

El 1997 la Caixa d'Estalvis es va convertir en Caixabank i el 2005 va ser adquirida per Crèdit Andorrà.

L'any 2000 es creà el BancSabadell d'Andorra (Valls, 2006).

El 2001 es fusionaren el Banc Agrícol i Comercial d'Andorra i Banca Reig.

La primera regulació sobre els bancs apareix en la Concessió de Fhasa. El 1951 el Consell General elaborà un projecte de decret de reglamentació bancària que no arribarà a ser aplicat (Fiter, 1974).

El 1957 els Veguers comunicaren al Consell General que mentre no s'adoptés una reglamentació es prohibia la instal·lació de noves entitats bancàries i el 1970 recordaven el mateix i que calia l'autorització dels Coprínceps per a aprovar noves llicències o transferències de les existents (Marqués, 1980).

El 1960 es va crear l'Associació de Bancs Andorrans.

El 1993 s'aprovà la Llei d'ordenació del sistema financer.

El 1998 s'aprovà la Llei de regulació de la creació de noves entitats bancàries de dret andorrà.

L'Institut Andorrà de Finances fou creat el 1983 i transformat el 1989 en Institut Nacional Andorrà de Finances, per facilitar el finançament del sector públic i assistir al Govern en la direcció de la política financera.

Un altre actor en el món de les finances però no comparable amb els bancs són les companyies d'assegurances que van estar de seguida més regulades, des del 1961, el 1964, el 1970 i el 1988.

Segons l'estudi de Bricall i altres, el 1971 la proporció dels crèdits concedits sobre el total dels actius de la banca a Andorra era del 55,2% i el 1972 del 49,0%.

Els percentatges que suposen la inversió creditícia respecte al total dels actius de la banca andorrana (els cins bancs segons la BPA, 2012 i ABA, 2015) han estat pels darrers anys els següents: 45,6% (2001), 45,3% (2002), 49,4% (2003), 42,7% (2004), 49,7% (2005), 52,0% (2006), 54,0% (2007), 45,74% (2008), 54,7% (2009), 54,1% (2010), 52,4% (2011), 49,0% (2012) i 45,2% (2013).

Si es té en compte que, als anys 1970, el crèdit es destinava gairebé exclusivament al país i avui, amb la necessària obertura econòmica desenvolupada pels bancs andorrans els darrers anys, una part es fa a fora, es pot concloure que el crèdit a l'economia andorrana ha baixat respecte a les proporcions en que històricament s'havia fet i que van servir en el seu dia per a fer possible la primera nova Andorra a nivell econòmic.

Seria bo disposar de dades que comparessin el crèdit a l'economia andorrana amb el de la resta de països d'economies avançades.

Davant d'aquesta situació de reducció històrica del percentatge de crèdit respecte als actius destinats a l'economia andorrana pel seu sector bancari, es poden plantejar dues qüestions. La primera és, la societat andorrana té al seu abast, avui, els suficients recursos dineraris per a poder fer la segona gran transformació econòmica del país, que consisteix en la seva modernització i obertura per garantir fer front amb èxit els cinquanta propers anys?

La segona és, amb el procés irreversible que ha fet la banca andorrana, s'ha de plantejar la creació d'un banc central andorrà amb tots els ets i uts, que garanteixi la disponibilitat de la necessària qualitat i quantitat de crèdit dins del sector públic i ordeni, reguli i estimuli el privat, per a fer realitat la nova “constitució econòmica” d'Andorra? 

Arquitecte

Per a més informació consulti l'edició en paper.