• En política només se sap parlar del full de ruta mentre s'acumulen els problemes

Foto: NOE

Aviat haurien d'acabar, teòricament, els meus deu anys de mala sort als quals havia estat condemnat per no reenviar cadenes de correus electrònics amb oracions, sants de noms realment originals i peticions diverses, curioses i extravagants. També haurien d'acabar per no haver dipositar diners a un compte i ajudar una nena que viu als Estats Units i que té 7 anys des del 1997, per no contribuir a la preservació d'un llangardaix exòtic que habita en un turó d'Uganda, per no descarregar-me politons per sms per després rebre una factura amb trucades a Nigèria i a Turkmenistan i per no haver reenviat un missatge a 336.851 persones amb el pretext que si ho feia em tocarien cinc milions --no especificava la moneda i si podien ser bitllets del Monopoly-- i que si l'esborrava, el tiranosaure de cartró pedra del parc zoològic de Juberri cobraria vida i vindria a casa meva per cruspir-me.

Mentre, em dóna la sensació, equivocada, que continuo exposat a l'infortuni, a quedar-me sense el paquet especial de col·leccionista d'euros andorrans, sense el darrer exemplar del Charlie Hebdo i sense ració d'escudella de Sant Antoni. Afortunadament encara no he agafat la grip, no tinc un hotel ni he d'estar neguitós pels drets d'autor audiovisual, ni sóc taxista i, per tant, no m'afecta la nova Llei de transport per carretera que va aprovar dijous passat el Consell General. Tampoc no he de tancar cap llista electoral ni he d'anar corrent amunt i avall, amb sopars, dinars, berenars i esmorzars enganxat, tot el dia, al mòbil i al WhatsApp. El que realment em preocupa és l'augment del 15% de les urgències psiquiàtriques, segons la memòria 2013 del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS), mentre la nova cap de salut mental de l'Hospital Nostra Senyora Meritxell està pendent d'incorporar-se, per un tema burocràtic, i el servei va absolutament desbordat. Em preocupa l'augment d'un 20% en la venda d'ansiolítics i somnífers que hi ha hagut a França després dels atemptats de París i la situació de psicosi que es viu en aquell país. Em preocupa la denúncia de la monja dominica Lucía Caram, que divendres passat va fer una conferència a la Seu d'Urgell, sobre la inacció del Govern d'Espanya davant l'augment de la pobresa i els desnonaments. Em preocupen les morts de gent per asfixia o cremada a causa d'haver d'utilitzar llenya, brasers o altres sistemes antics per escalfar-se a casa seva ja que el watt i el gasoil arriben al preu de tinta d'impressora. Em preocupa que els polítics només sàpiguen parlar del full de ruta al mateix temps que s'acumulen els problemes i el descontentament dels ciutadans, mentre, en altres llocs va arrelant el concepte de Felicitat Nacional Bruta (FNB) que va crear l'any 1972 el rei de Bután. Va dir que els governs s'haurien de dedicar a maximitzar la felicitat de les seves poblacions en comptes del Producte Interior Brut (PIB). El Bután incorpora a la seva Constitució el concepte de felicitat com a mandat imperatiu. De fet, la recerca de la felicitat ja figura en la Declaració d'Independència dels Estats Units. Nicolás Maduro, president de Veneçuela va crear ara fa un any un viceministeri per a la Suprema Felicitat Social del Poble que no sé si servirá per pal·liar l'escassetat d'aliments i la crisi que pateix el país. A l'Índia, el primer ministre Narendra Modi ha posat en marxa un viceministeri de medicina tradicional i ioga per promoure, entre la población, la pràctica d'aquesta mil·lenària disciplina d'origen indi, de la qual el mandatari és practicant.

Aquí, a falta d'aquestes iniciatives i amb el panorama que tenim, més propi de la Infelicitat Nacional Bruta, m'he d'aferrar a la nova temporada de Girls, a l'Elastic Heart de Sia, al curtmetratge publicitari d'un casino a Macao amb Scorsese, Di Caprio i De Niro treballant junts, als primers vint minuts del MoraBanc Andorra contra el Barcelona i a la possibilitat que Murakami respongui personalment a la meva consulta, a través del seu espai personal a la pàgina web de la seva editorial japonesa Shinchosha. I sobretot, a ser conscient que tot el que em passa, com els euros de col·leccionista o l'escudella de Sant Antoni, no és fruit de la mala sort per no haver reenviat alguns correus electrònics sinó només, manca de previsió. H *Periodista

Per a més informació consulti l'edició en paper.