• Martí no volia anar a eleccions just desprès de signar l'acord d'intercanvi automàtic d'informació fiscal

Foto: NOE

Una bona notícia d'aquest període de confecció de llistes és que s'està assolint un consens sobre com es pot treure un IRPF que ha demostrat ser injust, obsolet i desmesuradament complicat. En resum, una de les possibles solucions per treure l'IRPF comporta que entre les primeres actuacions del nou Govern, estarà la immediata aplicació d'una moratòria de l'IRPF sobre les rendes salarials i les rendes financeres, deixant l'actual llei sobre l'IRPF al mateix nivell que la derogada llei de l'impost sobre activitats econòmiques. Tots estem d'acord que no es pot mantenir la situació actual en la que els nostres assalariats i estalviadors es sacrifiquen inútilment pagant IRPF atès que els CDI no seran aplicables abans del 2016. Durant el període de temps de la moratòria es revisarà la qualificació de les retencions i les cotitzacions, per aconseguir un efecte neutral i que empreses i assalariats suportin la mateixa càrrega que tenien fins el 31 de desembre del 2014. Durant el període de temps de la moratòria es revisaran els compromisos d'intercanvi automàtic de dades que Andorra ha pres amb la UE i de quina manera aquest intercanvi anul·la la doble imposició sobre les rendes financeres. L'objectiu és que si Andorra ha de fer intercanvi automàtic sobre les rendes financeres amb la UE, aquest intercanvi serveixi per tenir llibertat absoluta sobre el nivell d'imposició sobre les rendes financeres dins d'Andorra.

Analitzem aquests punts amb més detall. En primer lloc cal recordar que es va posar l'IRPF a partir de l'1 de gener del 2015 perquè el Govern tenia previst que el CDI amb França fos aplicable a partir d'aquesta data. Però, en el millor dels casos, el CDI amb França s'aplicarà al 2016 i el CDI amb Espanya segurament que es demorarà fins al 2017. Per tant, el primer que farem és introduir una moratòria de l'IRPF sobre rendes salarials i financeres fins que el CDI amb Espanya i amb França siguin aplicables. Aquesta moratòria en l'aplicació de l'IRPF permetrà aturar immediatament l'efecte negatiu d'aquest impost i ens donarà temps per estudiar detingudament tota la documentació i pactes que realment hagi establert el Govern i que no s'han fet públics.

En aquest procés per treure l'IRPF hem de tenir en compte que és un impost que agrupa la imposició sobre un seguit de rendes que cal diferenciar. Bàsicament agrupa tres tipus de rendes de les persones físiques: les rendes empresarials (quan una persona física actua com empresa, com és el cas dels autònoms), les rendes salarials i les rendes financeres/de l'estalvi. Analitzem aquestes tres rendes per separat.

1–Considerem que la moratòria de l'IRPF s'ha d'aplicar a les rendes salarials i a les financeres, atès que les rendes empresarials ja estaven sotmeses a imposició sota la llei de l'impost d'activitats econòmiques que va ser derogada per la llei de l'IRPF. Òbviament aquestes rendes han de continuar sotmeses a un impost similar al de les rendes empresarials de les societats, com succeïa abans de l'entrada en vigor de l'IRPF. Per aconseguir aquest escenari, es pot tornar a posar en vigor la llei de l'impost sobre activitats econòmiques, o seguir altres camins legislatius que aconsegueixin el mateix efecte. Aquest procés legislatiu es pot aprofitar per simplificar molt la paperassa per als autònoms i altres persones físiques amb activitat empresarial.

2–En relació a les rendes salarials, aplicarem la moratòria i durant aquest temps estudiarem la millor solució per eliminar l'increment de càrrega fiscal que la llei del l'IRPF ha creat sobre la classe mitjana. Per definir la millor solució, hem de partir del principi que un impost sobre les rendes salarials s'ha d'estudiar conjuntament amb les cotitzacions a la CASS atès que, actualment, els dèficits de la CASS van a càrrec del pressupost de Govern. Aquest principi està recollit en el model fiscal de Liberals d'Andorra i és coherent amb el fet que els comptes de la CASS s'integren en els comptes de Govern en forma d'una partida de dèficit que ha de cobrir el pressupost nacional. Atesa aquesta connexió directa entre els recursos captats per la CASS i el pressupost del Govern, de cara als nostres veïns podríem posar en valor les importants cotitzacions a la CASS que paguem. El resultat final que volem aconseguir és que l'empresa i l'assalariat tornin a suportar la mateixa carrega tributària (incloses les cotitzacions a la CASS) que es pagava fins el 31 de desembre 2014. Per exemple, si l'actual cotització del 5.5% que paga l'assalariat es passa a denominar mòdul de retenció a compte d'IRPF, aconseguiríem que l'assalariat no suportés una major càrrega fiscal, seria una imposició homologable (recordem que la previsió de recaptació de l'actual IRPF representa un 1% de la massa salarial total) i mantindríem el resultat consolidat per a Govern i CASS. Sols hi hauria una diferència comptable d'un major dèficit als comptes de la CASS que quedaria cobert per un major ingrés d'impostos a Govern. La solució final s'ha d'estudiar bé i es pot sofisticar introduint progressivitat, però l'objectiu és tenir una marc homologable alhora que no incrementar la carrega contributiva d'assalariats ni d'empreses.

3–Pel que fa a les rendes financeres i de l'estalvi aplicaríem una moratòria fins tenir ben clara la informació que el Govern ens estaria ocultant. Tots els experts fiscals coneixen una important evolució en fiscalitat internacional que Govern insisteix en ocultar. El passat octubre, els ministres de finances de la UE van acordar que dins la UE es substituiran les retencions sobre rendes de l'estalvi i altres rendes financeres per l'intercanvi automàtic sobre aquestes rendes entre els estats membres de la UE i els cinc estats perifèrics, inclosa Andorra. És a dir, que el nou requisit per ser homologable amb els estats membres de la UE passaria a ser l'intercanvi automàtic de dades sobre les rendes financeres. Encara que el nostre Govern ho negui, la veritat és que el febrer del 2014 Toni Martí es va comprometre amb la UE que Andorra també farà aquest intercanvi automàtic sobre les rendes financeres amb tots els països de la UE a partir de l'1 de gener del 2018 per a rendes obtingudes a Andorra a partir de l'1 de gener del 2017 (o 2016). Segons les notícies que m'arriben de Brussel·les, la Comissió vol signar aquest acord abans d'abril i ha esdevingut una condició irrenunciable per negociar l'acord d'associació al mercat únic europeu. Per aquest motiu Toni Martí ha avançat uns mesos la fi de la legislatura atès que no volia anar a eleccions just desprès de signar l'acord d'intercanvi automàtic amb la UE.

El resultat final és que Andorra s'ha compromès que l'intercanvi automàtic de dades substituirà les retencions sobre rendes financeres amb tots els països de la UE i que cada persona de la UE pagarà els impostos sobre aquestes rendes en el seu país de residència i, per tant, desapareix la doble imposició sobre aquestes rendes. Atès que l'únic criteri d'homologació per a les rendes financeres passa a ser l'intercanvi de dades, serà assenyat mantenir la moratòria de l'aplicació de l'IRPF fins al 2017/2018 amb la finalitat que s'aclareixin aquestes noves regles de joc sobre les dobles imposicions que queden derogades per l'intercanvi automàtic.

La bona notícia per a la classe mitja andorrana, és que estem consensuant com treure un obsolet IRPF que sols ha servit per incrementar la càrrega fiscal dels assalariats i dels petits i mitjans inversors. La gran notícia és que tots els andorrans podrem expressar el nostre vot sobre aquesta qüestió.

Per a més informació consulti l'edició en paper.