• D'un bany de masses escolar a un debat a les aules sobre la llibertat d'expressió

Foto: noe

Curiosa paradoxa. Al mateix moment que Rajoy vivia un bany de masses amb els alumnes de l'escola espanyola d'Escaldes-Engordany, en el seu únic contacte amb gent del carrer, durant la seva visita a Andorra, els professors del Liceu Comte de Foix d'Andorra la Vella debatien, amb els estudiants, sobre la llibertat d'expressió arran de l'atemptat a la revista Charlie Hebdo. Així, d'una aula on només hi faltava Marujita Díaz cantant “banderita tu eres roja banderita tu eres gualda” a una altra amb un debat al voltant d'un text del filòsof francés Albert Camus sobre la llibertat de pensament, hi havia poca distància, però només en quilòmetres.

Perquè el partit que lidera el president del govern espanyol no ha destacat, precisament, per la seva defensa de la llibertat d'expressió. Van tallar les emissions de Catalunya Ràdio i de TV3 al País Valencià i van tancar Radiotelevisió Valenciana (RTVV). Gràcies a la majoria del PP, el Congrés de Diputats espanyol va tirar endavant l'anomenada “llei mordassa” i va vetar la Iniciativa Legislativa Popular (IPL) de la “televisió sense fronteres”.

També, a nivell legislatiu, cal destacar l'aprovació al parlament balear d'una llei, que va suposar un atac a la llibertat d'expressió amb la reinstauració de la censura prèvia per mostrar símbols als edificis oficials. Aquesta normativa va ser la reacció del govern de les illes, encapçalat pel popular José Ramón Bauzá, a la campanya “Enllaçats per la llengua”, amb la qual la comunitat educativa va plantar cara als atacs a l'idioma i la cultura catalana per part de l'executiu del PP.

Aquesta gent, en comptes d'apuntar-se a la comunitat digital que venera les aixelles de Taylor Swift o d'estudiar per què hi ha animals que no envelleixen com els taurons, es dediquen a votar en contra, al ple del Parlament Europeu de Brussel·les, d'un informe per la llibertat de premsa (maig 2013) o de suprimir múltiplex per la difusió de TV3. Censuren presentacions de llibres en ajuntaments que governen com el de Vertígen -- sobre el tancament de RTVV-- a l'Olleria (País Valencià) o el de Víctus a l'Instituto Cervantes d'Utrecht (Holanda), i fins i tot prohibeixen la interpretació de la cançó L'estaca, de Lluís Llach, durant la cloenda del festival de curtmetratges Filmets, que se celebra a Badalona, població amb majoria del PP al govern municipal.

Rajoy i els seus coreligionaris són uns autèntics destralers de la llibertat d'expressió com queda constatat al balanç 2014 dels periodistes de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE) que hauria de ser de lectura obligatòria a totes les facultats i escoles de periodisme: censura, manipulació, manca de pluralisme, ingerències del PP, tracte a favor del govern...I és clar després ens estranyem que el líder popular vingui a Andorra, s'entrevisti amb el Copríncep Episcopal i no faci declaracions o que es convoqui una roda de premsa amb només quatre preguntes --dues de mitjans andorrans i dues d'espanyols-- i intervencions memorables, dignes d'una antologia del disbarat com “Antonio el d'engordani” en referència al cap de Govern Toni Martí, que va aprofitar la convocatòria amb els mitjans de comunicació per iniciar la campanya electoral amb un llarg discurs.

Potser és que Mariano Rajoy ha perdut el costum de parlar amb la premsa. El 2014 va concedir només tres entrevistes quan en els seus dos primers anys de govern en va fer 26. Sort que el passat 2 de desembre va anunciar en el Comitè Executiu Nacional que ell i els seus ministres tindrien, a partir de llavors, més presència en actes de partit i en mitjans de comunicació per explicar la seva gestió als ciutadans amb la mirada posada en l'any electoral. Les paraules, però, com deia l'escriptora JK Rowling a través del professor Dumbledore a Harry Potter són la forma més inexhaurible de màgia, capaç de causar dany o de curar-lo. En el cas del president del govern espanyol potser el millor és que no parli gaire. Seves són les frases “ETA és una gran nación”, “mañana tengo el coñazo de desfile (en referència al del dia de la Hispanitat)”, el lapsus de confondre el govern de Cuba amb el del Perú i l'invent, en un debat electoral amb el socialista Rodríguez Zapatero, de la “nena”, amb pare i mare (una pera i una poma) que podria anar de gran pel món perquè sabria idiomes i tindria una professió qualificada.

I ara, sense nena, ha passat per Andorra, com si fos un dels múltiples postulats apocalíptics que acostumen a arribar cada començament d'any. Perquè malgrat la signatura d'un conveni per evitar la doble imposició amb Espanya i el compromís d'aquest país de donar suport a Andorra en les negociacions d'un acord d'associació amb la Unió Europea, no podem deixar de banda quina és la manera de fer i d'actuar dels populars.

Ja va escriure Camus, un home essencialment contrari a tota mena d'autoritarismes, que al segle XX la por es va consagrar com a tècnica de poder. Al segle XXI segueix sent l'arma preferida del PP. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.