Li he escoltat moltes vegades a la meva tia Pascualina dir que vivim en un país que passa de la gran sequera a la gran remullada. Durant molt de temps l'opacitat del patrimoni dels càrrecs públics era gairebé un misteri, però estem a un pas de confondre la transparència amb la manca d'intimitat econòmica. Segons em vaig informant, als nous alcaldes només els faltarà publicar una llista de despeses de roba interior i una relació detallada del que inverteixen al supermercat i quina classe de pernil adquireixen.

Estic a favor de la declaració de béns dels que han d'administrar els diners dels contribuents, però em sembla que aquesta informació hauria de quedar reservada a l'àmbit dels partits polítics, és a dir, dels regidors de l'oposició i de la pròpia formació política . L'empresa privada, que és molt estricta amb els seus executius, no obliga, per exemple, al fet que un cap de compres informi a tots els empleats de l'empresa de l'estat dels seus comptes, i de si té un pla de pensions així o aixà. I per les mans d'un cap de compres d'una gran empresa passen centenars i, en determinats supòsits, milers de milions d'euros. Alguns alts executius renunciarien al seu lloc si els obliguessin a donar compte detallat del que s'han gastat amb la seva família a les vacances, i en què fan servir el que guanyen. I les ciutats poden veure privades d'alguns bons alcaldes, no perquè siguin rics, sinó perquè hi ha un alt percentatge de persones que senten vergonya d'exposar al públic en general les seves despeses i els seus ingressos.

No em sembla malament que el portaveu parlamentari de l'oposició pugui accedir a la declaració d'ingressos i patrimoni d'un governant, dipositada al Congrés, però arribarem a la transparència paleta si qualsevol adolescent, des de l'ordinador de casa, donant-li al botó de la pàgina web, pot conèixer on està situat l'apartament de vacances del seu alcalde, quant està valorat i quines despeses de comunitat abona.

Ja hem fet el ridícul a Europa amb una transparència dels pressupostos de la Casa Reial, que semblen dades de propietàries murmurats en un pati de veïnatge, i sembla que farem el mateix amb els alcaldes. Per cert, el corrupte serà corromput igualment, perquè els corruptes no són tan estúpids com per declarar les mossegades.

Per a més informació consulti l'edició en paper.