• Una visita a la pàgina web de la companyia aèria proporciona alguna sorpresa

Foto:

Hi ha persones que opten per anar-se'n a una casa rural amb gent a la qual odien i cantar en karaokes tots els èxits de la generació OT, desplaçar-se a un Ikea tots els dissabtes a la tarda, baixar a la Seu d'Urgell el divendres 2 de gener i trigar una hora i mitja per poder tornar a Andorra i que expliquen totes les experiències en un bloc que mai no llegirà ningú. A mi, que sóc una mica introvertit i estrany, m'interessen els avions i els aeroports i veig que la reobertura del d'Andorra-La Seu d'Urgell s'està convertint en una cosa més pesada que els missatges de felicitació de cap d'Any amb què et comparen amb un radar de trànsit «perquè encara que no et vegi sempre ets allà» o les invitacions per jugar al candy crush.

És un malson com American Horror Story ja que després del seu tancament, l'any 1982 després dels memorables vols d'Aviaco, s'han succeït les reunions, els informes, les comissions de seguiment, els estudis, les taules estratègiques i els plans directors per a un procés de reobertura que va començar, oficialment, l'1 de març del 1999 amb una reunió amb Enric Casadevall, aleshores ministre d'Economia andorrà i Pere Macias, que en aquell moment era conseller de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya. A partir d'aquella trobada va iniciar-se un serial que ha evolucionat com una muntanya russa i amb coses impressionants com unes declaracions d'un ministre espanyol de Foment en què afirmava que la instal·lació era inviable a causa de les fortes ràfegues de vent que s'hi produeixen.

El problema és que el ministre i els seus assessors van confondre quilòmetres amb nusos, que són dues unitats de mesura diferents. La llarga negociació per reobrir l'aeroport ha provocat situacions força curioses entre les quals, cal incloure l'aterratge d'emergència que hi va fer el jubilat britànic David Banes en tenir problemes amb l'ultralleuger que pilotava o la col·locació d'un cartell que deia Aeroport comarcal. L'embolic amb l'aeroport continua com molt bé, explicava aquest diari en la seva edició de divendres passat. Ara hi ha una companyia, l'única que ha acceptat el repte d'operar al nou aeroport i que es diu Air Andorra. Abans s'hi havia interessat Catair, que oferia vols a la carta amb dos aparells de cinc places dels quals es podia disposar en una hora i mitja.

També cal recordar els noms de la companyia valenciana Air Nostrum i l'empresa Meerblick i Gestora Balear de Viajes, que comptaven amb un aparell de 30 places. Mentre els diferents estudis sobre la reobertura parlaven d'un vol diari entre Barcelona i la Seu d'Urgell i cinc de setmanals d'anada i tornada a Madrid, va sortir la notícia que la companyia Air Catalunya volia llogar un terreny d'una hectàrea al Pla de Sant Tirs –sí, el poble fins on va arribar divendres passat la cua d'entrada a Andorra-- per habilitar-lo com a heliport i oferir un servei d'aerotaxis cap a Girona. Des d'allà es podria enllaçar amb avions cap a Madrid i altres destinacions.

El viatge havia de durar uns 35 minuts i l'avió seria de només 12 places. Ara, els d'Air Andorra planegen unir la Seu d'Urgell amb Barcelona, on tenen la seu central de l'empresa a prop de la T2 de l'aeroport del Prat del Llobregat. En un futur, però es plantegen fer connexions amb Madrid, Tolosa, Palma de Mallorca, Eivissa i Lisboa. Disposen de dos avions amb capacitat per a 66 passatgers. La meva curiositat pel tema m'ha fet entrar a navegar per la pàgina web d'Air Andorra que s'autoqualifica del líder en Air Transportation.

Em sorprèn que, com a tret diferenciador respecte a les altres companyies aèries destaquin «la rapidesa i facilitat d'accés als nostres avions» i que «tots els clients són considerats vips». Ho tradueixo del castellà perquè la pàgina no té versió catalana. Ja sé que sóc un torrapipes i un perepunyetes i que no en tinc prou en escandalitzar-me quan veig una artista fent twerking, quan calculo el preu d'alguna cosa en pessetes o quan tot el que es fa en art es qualifiqui d'emergent, tot i que, molt sovint, aquesta «emergència» designi un creador que té 55 anys o més.

Puc ser tolerant en el tema de l'idioma fins a un cert punt, però quan en el mapa de la pàgina web d'Air Andorra hi veig Toulousse o en la relació de connexions han escrit Lsiboa entrem en un terreny que no suporto. El de la deixadesa. 

Periodista

Per a més informació consulti l'edició en paper.