El suïcidi descriu a una societat com cap altre fet violent, i potser per això les seves xifres s'amaguen o emmascaren.

L'estigma religiós i el suposat oprobi sobre les famílies i els amics dels autoinmolats fan la seva part, però el fracàs social que suposa la fugida sense retorn possible dels que no volen o no poden seguir vivint entre nosaltres, sobretot quan són molts, no es reconeix i es prefereix atribuir semblant calamitat als trastorns mentals, particulars, de les víctimes.

Aquest any que es tanca amb catàstrofes aèries i marítimes, i aquí amb un fred que congela l'esperança, s'han tret la vida a Espanya prop de 4.000 persones, més de deu al dia.

No sembla gratuït ni agosarat relacionar el notable augment de suïcidis al nostre país amb això que alguns anomenen «crisi», i que no és sinó un brutal ajustament de comptes en favor dels que més tenen.

És cert que en un alt nombre de casos de suïcidi, entorn del 80 per cent, subjacents trastorns mentals, fins i tot d'antic i anteriors al luctuós succés, però també ho és que la «crisi econòmica», a part de produir els seus propis, exacerba fins a un punt fatal els ja existents, aprofundint en les depressions a les quals som tan proclius i destruint l'alegria de viure.

Aquesta mort oculta existent a Espanya, la qual els seus fills més fràgils es donen a si mateixos, ha estès la seva negra ombra sobre els col·lectius més martiritzats: aturats de llarga durada, desnonats de les seves llars, petits empresaris arruïnats, malalts desatesos i encallats en interminables esperes o víctimes de la usura i de les estafes bancàries.

El fenomen és tan dramàtic que a Catalunya, per posar un exemple, el suïcidi ja és la primera causa de mort en menors de 34 anys, i, a la resta del territori, la primera causa de mort violenta. 4.000. Més del doble que els accidents de trànsit.

Alguna cosa o molt caldria fer en punt a prevenció en el turbulent any que treu el cap, però poc o gens es pot esperar del tabú i de la indiferència. H

Periodista

Per a més informació consulti l'edició en paper.