El passat dijous dia 30 vaig participar a la Seu en una xerrada, amb motiu de la setmana de la gent gran, sobre el tema "El repte d'envellir". És important que a mesura que passen els any i l'organisme es desgasta, adaptar-se a les circumstàncies de cada moment. ¿Quan comença la vellesa? Ens cal, però, distingir que no és el mateix en quin moment l'administració considera vella a persona i quan la gent se sent vella. Avui es considera que la vellesa comença als 65 anys --aquest convencionalisme pot canviar amb la crisi econòmica--. Hi ha molta gent que tenim més de 65 anys i no ens en sentim de vells.

Per tant, vivim en una societat plena de vells mols dels quals no tenim consciència de ser-ne; diu un refrany popular que un s'adona que es vell quan li pesen més els records que les emocions. La nostra societat és una societat envellida i una societat envellida és un luxe que no arreu del món es pot tenir. Al llarg de la Història no sempre l'edat d'inici de la vellesa ha estat la mateixa: Per a Hipòcrates, al segle IV a C., la vellesa començava als 56 anys, per a Aristòtil, als 50, per a Sant Agustí, als 60 i per Isidor de Sevilla, als 70. També al llarg del temps hi ha hagut canvis quant a la consideració social dels vells. A la Història antiga trobem arreu de Mesopotàmia, la Grècia Clàssica i Roma una gran veneració pels qui arribaven a vells, pocs i en el cas dels homes eren considerats Venerables i tenien un gran reconeixement perquè atresoraven coneixements i tenien el respecte dels més joves i formaven part de les minories governants, eren consellers o senadors i a moltes cultures hi trobem El Consell d'Ancians.

No cal que anem tant lluny, fins a mitjan segle XX, les persones que arribaven a grans mereixien un gran respecte; a tota la nostra societat pirinenca el parer del padrí o de la padrina, comptava molt. Avui en canvi vivim en una societat, en què es valora més la innovació que l'experiència, i no sempre, però sovint, els nostres vells i velles no compten gaire. Vull recordar una vella dita que diu "el jove va més de pressa, però el vell sap el camí".

Historiadora, [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.