PUBLICITAT

El pollí de Lucena

RAFAEL TORRES

Passa de tot, i gairebé tot xungo, però dos successos recents produeixen, malgrat la seva extrema dissimilitud un similar calfred: el nomenament de Rafael Hernando com a portaveu parlamentari del Partit Popular, i l'assassinat d'un pollí de tot just cinc mesos que feia figuració en un Betlem del carrer de Lucena. Les dues coses remeten, i potser per això el calfred és de semblant naturalesa, al triomf del energumenisme sobre la civilitat.

Rafael Hernando, de professió «polític», ja que des de la seva més tendra edat no ha fet altra cosa que viure del pressupost, bé que en les últimes dècades en la modalitat de senador i diputat, no ha aportat a la política, l'art de la convivència, res que se sàpiga. El que sí se sap és el que no ha aportat: racionalitat, mesura, bonhomia, respecte, delicadesa, cordialitat, cultura. Rajoy, però, li ha premiat als amenes del seu Govern amb un càrrec que al seu perfil li escau com a un capellà dues pistoles: portaveu del PP al Congrés dels Diputats. Es veu que l'individu que va dir que la 2a República Espanyola va portar un milió de morts, o que els familiars dels desapareguts només es recorden d'ells i de buscar-los per les cunetes quan els hi donen subvencions, és el tipus ideal per parlamentar amb els seus semblants .

Impera d'antic a Espanya un energumenisme verbal, com el d'Hernando en tantes de les seves intervencions públiques, i un energumenisme físic, d'enorme menyspreu al bon gust i a la vida que es manifesta particularment en el maltractament als animals. Lucero, que així es deia el petit ase del Betlem de Lucena, va sucumbir l'altre dia a la brutalitat d'un tipus de 150 quilos que es va llançar sobre ell, muntant-lo. Hi ha fotos, però a menys que un vulgui encendre's, no recomano la seva visió. El petit animal a penes deslletat, la dolça criatura, va ser rebentada per aquest obès sense llums que, amb la seva acció depravada, suposava estar fent una gràcia.

Passa de tot, i gairebé tot sense gràcia, però aquests dos successos deixen, o serà cosa meva, un dur rastre de desolació en passar. H

Periodista



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT