Foto:

Avui, a casa nostra el significat de la paraula Nadales te tres accepcions clares, la primera la cançó de Nadal, la segona la flor de Nadal, la ponsètia i la tercera el christmes o la felicitació de Nadal. Totes tres formen part de l'univers nadalenc encara que la darrera ha sofert un gran canvi paral·lel al canvi de la societat i a les noves tecnologies. Les persones grans recordem les felicitacions, els serenos, vigilants i escombriaires, carters. Sense voler menystenir les poques felicitacions nadalenques que encara circulen per correu ni la bellesa de les flors vermelles de les ponsèties voldria parlar de la importància de les cançons de Nadal. El seu origen es perd en la llunyania dels temps i en el meu cas en els primers records de la meva infantesa. Com ens diu Joan Amades les lletres d'aquestes cançons fan referència al Nadal i són d'origen popular; algunes de les nostres nadales es troben en manuscrits del sXV. Hi ha també nadales conegudes mundialment en la cultura cristiana com Santa Nit, del compositor austríac Gruber, o com Joia en el Món extreta del Messies de Händel o el Bona nit de roses cobertes de Brahms, i més aprop nostre El Cant dels Ocells que Pau Casals ha internacionalitzat. Un dels models més reeixits de les cançons de Nadal son les cançons de bressol i entre elles el Noi de la Mare. Vull aprofitar aquesta nadala per recordar a la poetessa Montserrat Clot, que en va fer una versió inspirada en Cerdanya i que l'he coneguda gràcies a Jordi Pasques i a la celebració de Centenari d'Esteve Albert i que diu així: Que li darem al noi de la mare , que li darem que li sàpiga bo? Li donarem el tresor de Cerdanya que li embelleixi el pensament i el cor. Li donarem l'aire fi de les serres i la música dels rius i les fonts, la cantarella dels recs i les sèquies amb les arrels vermellenques del fons. Li donarem el blau de la carena, La tossa d'Alp, el Cadí, el Puigpedrós, el Pedraforca, el Carlit i el Pic d'Eina amb el perfum del redall i del bosc. Que li darem al noi dela mare, que li darem que li sàpiga bo? El poema continua donant al Noi de la Mare tota la natura i cultura agropecuaria de Cerdanya: els arbres, les herbes aromàtiques, la molsa, els bolets, la rufaca, els ocells els fruits de la terra i les vaques lleteres, i les eugues amb els seus pollins i també tots els fruits de la terra. El poema es pot trobar en un recull d'Esteve Albert editat a Andorra el 1975 i que es titula Les 5 Branques, Poesia femenina Catalana. Bon Nadal per a tothom!!! H

Per a més informació consulti l'edició en paper.