Foto:

És molt curiós veure com un simple tros de fusta ha arribat a convertir-se en un dels personatges més importats del Nadal, especialment per als més petits de la casa.

L'explicació és pot trobar en el fet que antigament la fusta dels arbres era molt necessària. S'utilitzava per fer mobles, eines de treball, escales, etc. A més, quan cremaven llenya a la llar de foc, els nostres avantpassats podien cuinar, escalfar-se, donar calor i caliu a les seves cases i il·luminar-les. Així doncs, es pot treure la conclusió que el tió de Nadal té l'origen en una mena de celebració que es realitzava amb el propòsit d'agrair la importància que tenia l'arbre i la seva fusta per al funcionament de les llars.

Segons mana el costum correspon als més petits de casa la tasca d'anar a buscar un bon tronc. Encara que, de vegades, se sent picar algú el timbre, obris i... sorpresa! És el tió que ha arribat a la teva llar tot sol! Sigui com sigui, el tió presidirà la nostra llar durant tots els dies previs a les festes nadalenques. Si els encarregats d'elegir-lo i portar-lo a casa han estat els mateixos nens, també han de decorar-lo fins que arribin a donar-li l'aspecte d'un personatge que gairebé sembli gaudir de vida pròpia. Cal posar-li ulls, nas i, especialment boca, per poder alimentar-lo, perquè si no l'alimentes bé no es podrà fer fort i màgic i donar després els dolços tan desitjats. Així que el 8 de desembre, dia de la Inmaculada Concepció, s'ha de començar a donar-li de menjar. Però el tió no menja mai davant de ningú així que el millor es servir-li el menjar abans d'anar-se al llit. A més, com és molt fredolic, a la nit l'hauríem de tapar amb una manta.

Al tió se li fa cagar la nit de Nadal, quan tornem de la Missa del Gall. Abans es feia cremar el tió, i aquest oferia dolços i llaminadures als nens. Ara, es fa cagar al tió a bastonades. Per tal d'aconseguir realitzar aquest ritual d'un manera adequada cal que estigui tapat amb la seva manta i que els més petits es col·loquin al seu voltant. De sobte, començaran a sortir dolços i obsequis per a tothom. Només caldrà aixecar la manta per a trobar-los. Això, durarà fins que el tió es cansi i no pugui més, en aquest moment s'acabarà la festa. Antigament, quan el tió cagava una arengada volia dir que ja havia acabat la seva funció. En l'actualitat, pot ser qualsevol altra cosa.

Però, què passa avui amb el tió quan ja a complert la seva funció? Potser marxa de casa, o el cremen com es feia abans de manera que caldrà fer-ne un altre per a l'any següent.

Ja per acabar només afegir una de les moltes cançons que es canten per tal de fer-li cagar els nostres dolços i regals: Ametlles i torró / no caguis arengades / que són massa salades / caga torrons / que són més bons / Caga tió / ametlles i torró / si no vols cagar / et donaré un cop de bastó. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.