• El control telefònic ha fomentat un seguit de llegendes urbanes i d'afers judicials

Foto: NOE

L'MHS 9133 no és una nova variant de grip, el codi d'accés a uns apartaments d'El Tarter o la contrasenya del wifi de la pensió Lolita. És un enregistrador digital de converses telefòniques. Un aparell d'aquests que, segons afirma el ministre Jordi Cinca cal disposar per adaptar-se als nous sistemes de comunicació i que, en paraules del seu company d'executiu a la cartera de Justícia i Interior, Xavier Espot, s'ha de comprar de manera urgent i sense tenir en compte el preu, per garantir la tasca policial quan s'estengui el 4G. Les escoltes telefòniques han fomentat en aquest país un seguit de llegendes urbanes i d'afers judicials.

Per aquest motiu totes les notícies relacionades amb el tema provoquen múltiples comentaris i molta sensibilitat. Com sempre, el problema més gran dels rumors que és propaguen per les xarxes socials no és la mala fe del que els difon, sinó la bona fe del qui se'ls creu. Està clar que abans curarem l'ebola que la ingenuïtat.

No és cert que, a partir d'ara, amb la nova màquina qualsevol frase amb «es pot» es tradueixi com una al·lusió al ministre de Justícia i Interior o que no puguis enviar missatges a la teva parella amb paraules acabades en «et» –bombonet, gatet, carinyet– perquè s'encengui l'alarma per una semblança amb Dotet en referència a Toni Martí.

Tampoc no cal deixar de transmetre un WhatsApp a la dona perquè compri mostassa. No està demostrat que la màquina ho desencripti com mordassa i el que ho llegeixi cregui que a la nit hi haurà una versió domèstica de les 50 ombres de Grey com a posada de llarg del sadomaso entre un públic mainstream, o que, d'altra banda, tens retingut a casa un pobre infant que ha vingut 16 vegades per intentar vendre't una butlleta d'un rifa de Nadal per a un viatge a Port Aventura i que el necessites emmordassar.

I no és que pateixi una tortura com les de la CIA a Guantánamo sinó senzillament que l'has posat davant del televisor i crida de pànic veient la transmissió de la sessió del Consell General. Ja, amb la boca tancada li podràs dir, i et podrà escoltar, que si hi torna li posaràs en bucle la roda de premsa posterior a la reunió de Consell de Ministres.

Tampoc no és cert, que per molt aficionat que siguis a la sèrie policíaca The wire, la teva casa serà encerclada per policies amb armilles noves de trinca d'XS Equipament quan l'històric de la teva presència a les xarxes socials reveli que el teu hobby és socialitzar llops de l'estepa siberiana, ballar ben agafadet amb cançons de Marvin Gaye, menjar botifarra amb seques i all i oli, odiar el racionalisme pur, prendre suplements d'herbes naturals xineses com el Sexy Monkey, el Ninja Mojo o el Rock Hard For Men, i empipar-te perquè han tancat les sèries Pepito, el Google News Espanya i The Pirate Bay. Res d'això no farà trontollar les estructures de la Casa Blanca, el Pentàgon, la Societat d'Amics de la Filatèlia o la secció Mascle de Pinsà del Grup d'Observadors de les Aus Passeriformes.

Ni res d'això no servirà perquè l'anomenat govern dels millors i els seus assessors fomentin el creixement individual, l'autoajuda i el coaching extrem i que, aviat, a les parades del clípol, en els centres d'atenció primària i a les oficines d'Immigració i Servei d'Ocupació, la Caixa Andorrana de la Seguretat Social i de l'Agència Tributària hi hagi cartells amb cites de Jorge Bucay i de Paulo Coelho, mentre el ministeri de Cultura en col·laboració amb el Cercle de les Arts i de les Lletres i Àgora Cultural, organitza seminaris d'iniciació al sintoisme, amb adoració als kami o esperits de la natura inclosa.

Al mateix temps, Eusebi Nomen i altres puntals del pensament crític et podrien criticar per no haver-te reinventat durant el 2014 i algun ministre tindrà un programa a Andorra Televisió en pla de consultori de superació personal amb el títol Del camí de les Pardines a la Marató de Nova York: un repte superat. Per sort, això no passarà perquè cap de nosaltres no està cridat a frenar tots els moviments independentistes, a acabar amb la corrupció, a destruir totes les cèl·lules terroristes internacionals, a pacificar l'Orient Mitjà i a aconseguir que el petit Nicolás i la Pechotes presentin les campanades de Cap d'Any des de la Puerta del Sol de Madrid.

Jo, per si de cas, no escriuré més en cap WhatsApp ni diré per telèfon que «vull fotre el camp» no fos que la maquineta en qüestió tragués la conclusió que el meu objectiu és carregar-me el ministre de Turisme i Medi Ambient quan el que vull, realment, és marxar. H

Periodista

Per a més informació consulti l'edició en paper.