Foto:

Fa pocs dies el diari Le Monde publicava els resultats de l'estudi anual realitzat per l'ONG alemanya Transparency International, que estableix la classificació de 175 països del món indicant, en una escala que va del 0 al 100, la valoració del més corromput al més virtuós, i això en base al parer d'experts internacionals.

Evidentment, la publicació posava èmfasi en el petit avenç de França, que guanya dues places en relació amb l'any anterior, situant-se en la 26a posició, molt més enrere d'Alemanya –que ocupa el 12è lloc– o del Regne Unit –que se situa en la 14a posició. A banda, també assenyalava els líders del rànquing: Dinamarca, Nova Zelanda, Finlàndia, Suècia i Noruega, i els que es troben a la cua: Somàlia, Corea del Nord, Sudan i Afganistan. Cal remarcar que, tot i no constar en aquest article, la nostra veïna Espanya se situa en la 37a posició, amb 60 punts, i que els que es troben a la cua d'Europa són Grècia, Itàlia i Romania, amb una puntuació al voltant de 40.

El més interessant, però, és fer-se amb l'estudi i llegir-lo de forma detallada. Ja el preàmbul, no deixa lloc a la indiferència: explica que l'estudi es basa en la percepció dels experts pel que fa a la corrupció del sector públic en diferents indrets del món, mostrant un estat de fet prou alarmant quan cap país obté la puntuació òptima i quan les 2/3 parts dels 175 països –i un 58% dels que són membres del G20– es troben amb una puntuació inferior a 50 –què vol dir, «mitjanament corrupte»?

De fet, la corrupció apareix com un problema per a tots els països. Si bé una puntuació baixa és probablement un signe de suborn generalitzat, així com de la falta de càstig a la corrupció, la realitat és que els països que es troben en la part superior del rànquing també han d'actuar, perquè la percepció, en menor o major grau, és que les institucions públiques no responen a les necessitats dels ciutadans i posa el dit a la nafra de la greu falta de transparència. L'única solució, pel president de l'organització, és assolir la possibilitat de tenir a l'abast uns governs oberts i uns mecanismes senzills per que els ciutadans puguin exigir comptes als seus dirigents. També demana la unió dels principals centres financers de la UE i dels EUA per actuar, juntament amb les economies de més ràpid creixement, i poder frenar la corrupció i eliminar les facilitats de les companyies offshore, que tan ajuden al rentat/blanqueig de diners.

M'hauria agradat poder situar Andorra en aquest mapa; malauradament, no hi és. Em pregunto quina puntuació mereixeria la nostra tan ben tolerada microcorrupció... 

escriuresenseinterrupcions.blogspot.com

Per a més informació consulti l'edició en paper.