Dissabte passat, a Guernica, 28 organitzacions socials, sindicals i polítiques que agrupaven tota l'esquerra abertzale, entre els quals ex-membres de la il.legalitzada Batasuna (el braç polític d'ETA), van signar un manifest demanant a ETA una aturada del foc permanent, unilateral i verificable.

Aquest pas, tot i no condemnar la violència i negar-se a parlar de terrorisme, resulta un pas necessari per crear un escenari d'esperança, de pau i solucions democràtiques.

Hi ha qui observa en aquests passos la possibilitat de donar opció de nou a que aquests es puguin presentar de nou a les eleccions, doncs la Llei de partits de l'Estat espanyol prohibeix a l'entorn d'aquests partits el seu accés, dificultant així al seu finançament estatal.

Amb tot, és sens dubte un pas esperançador que se suma a la Declaració de Brusel.les feta el 26 de març per organismes i personalitats internacionals, com la Fundació Nelson Mandela, els premis Nobels Desmond Tutu o John Hume, en la que reclamaven una aturada del foc permanent, supervisat internacionalment que anés més enllà d'un simple comunicat.

ETA ha respost afirmativament a aquestes declaracions i ha afirmat comprometre's però amb condicions. Així que esperança sí, però està clar que no es pot confiar en un grup terrorista, doncs aquesta mateixa setmana s'ha procedit a la detenció de persones i a la confiscació de més armament.

Guernica, la ciutat on s'han aplegat les organitzacions per a fer aquesta declaració, és el lloc més emblemàtic per mostrar els sofriments que comporta un escenari de guerra o terrorisme on les víctimes són totes les persones que conviuen en aquests territoris.

Si aquesta ciutat ha esdevingut una referència internacional és a causa del quadre de Picasso, realitzat l'any 1937 i que es troba al Museu Reina Sofia de Madrid. Aquest quadre representa el sofriment que la guerra inflingeix als éssers humans. Transmet la mateixa sensació que la tercera simfonia de Henrick Góreki, que anomenada com a Simfonia de les lamentacions, canta en els seus tres actes, tres sofriments soferts en tres moments històrics diferents, al s. XV, en el 1919 i durant la Segona Guerra Mundial. En tot cas, i per tot el que hem viscut d'història i de vida personal, sabem que el sofriment i el dolor humà provocat pel mateix home és incomprensible i inhumà per definició. Pel que s'hauria d'evitar en qualsevol ocasió per més petita que sigui, per insignificant que ens pugui resultar.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.