PUBLICITAT

'Better together'

PEDRO CALVO

No queda molt bonic aquest afany per desacreditar Podem, inventant o exagerant fins a l'infinit aquelles notes que uns o altres pensen que poden fer caure el partit d'Iglesias del pedestal en que l'han col·locat les enquestes, els mitjans informatius i l'enorme interès dels ciutadans, a part dels seus propis mereixements, és clar. El lament de manera especial pel PSOE, que carrega contra Podem com mai jo hagués imaginat, en lloc de buscar els camins d'una convergència que al final es manifestarà imprescindible i llavors tots els mèrits se'ls portarà el noi de la cua. Acusar a hores d'ara d'extremistes, després de la broma del populisme, clama al cel, avergonyeix a tot ciutadà d'esquerres i presenta al partit de Pedro Sánchez com un grup injust i turmentat, a més d'aterrit pel que temen que els espera. Per ser justos, he de dir que Podem tampoc ha fet cap esforç per buscar l'acostament als socialistes, quan també ells haurien de saber que sense convergència de l'esquerra corren el seriós risc de regalar a la dreta el seu passaport per seguir en el poder.

Si al principi els de Podem no van encertar en presentar-se com el que són, ara crec que ho estan deixant bastant meridià: és molt clar que la targeta d'identitat és la de la socialdemocràcia progressista o d'esquerres, ja que resulta evident que aspiren a ser el que van ser els socialdemòcrates anteriors a la seva baixada als inferns de l'acomodació a les exigències conservadores del mal liberalisme. Procurant no exagerar, crec que el Pablo Iglesias d'avui és com el Felipe González de 1974 i 77, amb la qual cosa em sembla que diu tot, inclosa l'afirmació que no sempre és cert que qualsevol temps passat va ser pitjor. Fins i tot jo diria que, en no poques qüestions, el d'ara es queda una mica més curt que el de llavors. D'això últim estic una mica menys segur i així ho deixo per a la posteritat. PSOE, Podem i Esquerra Unida i altres grups menors saben que better together és molt més eficaç, si el que es vol de veritat és el canvi i no l'autocomplaença partidista. 

Periodista



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT