Un cop posats en el camí de tornada des de la postmodernitat, ens han fet creure que «la Cultura no té preu» per tal de justificar inversions de desgavell i projectes de faraons. La Cultura no té preu quan ens fan entendre que Cultura és, posem per cas, un pont del dubtós arquitecte de renom. Una jugada cultural d'aquest calibre té preu, indubtablement: al voltant d'una o més desenes de milions, la qual cosa significa que sí, que la Cultura sí que té preu. Un pont d'aquell arquitecte és Cultura de la qual garanteix discursos d'inauguració autocomplaents, portades de diaris, obertures d'informatius a les televisions i les ràdios, així com la satisfacció supèrbia de més d'un polític aliè a què vol dir en realitat allò de la gestió cultural. La elefantiasi cultural dels temps de subvencions no té cabuda dins del món quan la crisi, diuen, s'allunya. Potser és el moment de posar-li preu a la Cultura. Té preu, però difícil de calcular, la tenacitat d'un grup d'entusiastes del cinema d'Eslovènia, que va treballar organitzant una mostra per compartir amb el públic un audiovisual al qual d'una altra manera mai haurien tingut l'oportunitat de conèixer-lo. Té preu, 200 o 300 euros el tríptic que comunica els continguts. Els organitzadors no van ni contemplar l'edició d'un catàleg amb les pel·lícules a projectar: aquest producte cultural també té preu, però és massa car: al voltant de mil euros. Té preu, uns 1.100 euros i uns 80 més de telèfon, portar a la setmana un competent crític de cinema de Ljubljana, una signatura de referència per als bons amants del cinema d'Eslovènia. Però com que té preu, els organitzadors van abandonar la idea quan s'hi van adonar, amb una tristor infinita, que resultava molt car el viatge. I van comptar, doncs, amb l'especialista en cinema eslovè de la zona, un lleidatà que viatjaria a la setmana cultural per 60 euros en concepte de benzina i una bona hamburguesa amb patates, de nou euros. El preu d'aquesta manifestació cultural imaginària amb Eslovènia com a protagonista va pujar als 2.500 euros, equivalents a la meitat del cost d'un dels tiradors de ferro del pont d'abans. La setmana imaginària va ser un èxit i va estimular a una dotzena de contribuents a interessar-se per Eslovènia i el seu cinema. Els organitzadors ja pensen en una nova setmana per l'any vinent i confien en què la subvenció del gestor cultural per fi sigui suficient per cobrir les despeses. I recorden el vers machadià, aquell que diu que «…tot neci confon valor i preu…». H

Per a més informació consulti l'edició en paper.