Foto:

quan sembla que moltes societats occidentals estan veient amb por i incomprensió la fugida d'homes –joves i formats– cap a territoris gihadistes per participar activament en la lluita del bé contra el mal, tal i com els marca l'Islam, preocupa molt menys la situació de les dones en les societats islamistes, que també lluiten diàriament per fer avançar la seva condició en un marc extraordinàriament perillós.

La Primavera àrab va constituir un moment històric, en el qual va renàixer una certa esperança, i moltes dones van sortir al carrer per reivindicar els seus drets; les conseqüències, però, van ser brutals: represàlies, violacions col·lectives, maltractaments...

El cert és que no totes les societats àrabs han estat sempre repressores quan regia la laïcitat; el reeixir de l'extremisme islàmic és relativament recent. A Tunísia, per exemple, fa quasi 60 anys que es van fer canvis legislatius per prohibir la poligàmia, establir la igualtat home-dona, permetre el divorci i des de l'any 1973 l'avortament (és a dir, abans que molts països europeus).

Tot i què la Primavera àrab no ha desembocat en grans canvis per a les dones, i que les legislacions (fins i tot les més progressistes) i la seva aplicació s'han vist coartades per una interpretació literal i radical dels textos religiosos, hi ha hagut alguns avenços. Així, al Marroc s'ha apujat l'edat per contraure matrimoni a 18 anys, i la llei permet contraure matrimoni lliurement; a Egipte s'ha aprovat el divorci sense el consentiment del marit, i també s'ha promulgat una llei contra l'assetjament sexual; a Tunísia la recent aprovada Constitució exigeix paritat en els elegits.

En la part negativa, però, en la majoria de països islàmics hi segueix havent el pes omnipresent de la religió que vetlla pel bon ordre social, que considera fonamental el control del cos de les dones i de la seva sexualitat, mitificant la virginitat, orientant les dones cap al matrimoni i la procreació –la solteria és considerada com una tara social i la maternitat en la solteria quasi un crim. També es dóna ple suport al patriarcat, encara què la influència dels mitjans i, més encara, d'Internet fan que moltes noies aspirin i lluitin per una igualtat real.

Més enllà d'aquests (pocs) joves occidentals que han perdut el rumb social i que necessiten reafirmar la seva masculinitat participant a la guerra santa d'avui, hi ha un nombre molt més elevat de noies que necessiten suport per fer avançar els seus drets i que la societat occidental no pot oblidar. 

escriuresenseinterrupcions.blogspot.com

Per a més informació consulti l'edició en paper.