• Les lleis electorals i els sistemes que les regulen són un cap de turc en moltes societats

Les lleis electorals i els sistemes que les regulen, són un cap de turc en moltes societats. Els andorrans no som cap excepció, sense anar més lluny aquest cap de setmana la formació política Socialdemocràcia i Progrés (SDP) plantejava un canvi de model per a les eleccions generals. Són diversos els col·lectius que volen modificar el nostres sistema electoral. Però cal tenir en compte, que una llei electoral és una norma molt polititzada, que permet traduir el nombre de vots en escons, per aquesta raó en tots els Estats l'envolta un potent blindatge legislatiu que complica la seva modificació.

Quan parlo de sistemes electorals, sovint m'agrada recordar que aquests no cauen del cel. Les lleis electorals de cada Estat, són fruit de la seva tradició institucional i de la filosofia que té el país envers els seus poders públics. El sistema andorrà, encarna un esperit, que trobem en diverses institucions, que anomeno equilibri de poders. A Andorra tenim unes institucions que estan compenetrades i que, a poc a poc, al llarg de la història, donen lloc a nous poders. A més a més, a partir de la Constitució i de la reforma del sistema electoral, l'any 1993, s'introdueix un sistema que personifica aquesta tradició on, tant en els comuns com en el Consell General, la meitat del sistema és majoritari i l'altra meitat proporcional.

Un sistema electoral està compost per diversos conceptes. En aquest sentit, per les eleccions Generals a Andorra, el sistema està format per un districte electoral Nacional, amb 14 Consellers, i set de territorial, amb dos Consellers Generals per parròquia. Cada elector haurà de dipositar dos vots, un a una llista nacional i un altre de la seva parròquia. La fórmula electoral és un altre component del sistema electoral. Per la circumscripció Nacional al Principat tenim la fórmula proporcional de la resta més elevada i per la demarcació territorial la fórmula és majoritària, on qui guanya, en nombre de vots, s'enduu els dos escons disponibles. En ambdós districtes electorals, les llistes són tancades i bloquejades. Finalment, a Andorra no tenim un llindar electoral, ja que de facto aquest és del 7,14%. No podem oblidar, que a banda de la part tècnica que queda regulada per la norma electoral, hi ha el comportament electoral dels ciutadans que cal tenir en compte alhora de modificar el sistema per no caure en una reforma errònia que produeixi canvis no desitjats.

Però des del meu punt de vista, alhora de crear o modificar un sistema electoral, hem de tenir en compte diversos criteris, com la creació d'un parlament estable sense una gran fragmentació que pot entorpir el funcionament legislatiu. L'essència i la filosofia institucional del país, també és un dels punts que s'ha de conèixer per poder introduir un sistema que s'ajusti al model d'Estat. En aquesta línia, històricament a Andorra, són les parròquies que forment el Consell General. Com també, no podem oblidar que un sistema electoral, ha d'atribuir una legitimitat i una representativitat.

Diversos col·lectius han criticat que no és un sistema suficientment proporcional, aquesta afirmació és 50% veraç, ja que en el districte territorial la fórmula és majoritària, però a la circumscripció Nacional tenim un dels sistemes més proporcional que es podem instaurar. El llindar electoral que tenim de facto, on es requereix com a mínim 7,14% dels vots per poder adquirir una representació al Consell General, no és culpa de tenir un sistema amb dues llistes electorals, ni de la nostra fórmula electoral per la llista Nacional. Si canviem la fórmula electoral proporcional de la resta més elevada, per una altra fórmula electoral proporcional com la d'Hondt o el mètode Saint Laguë, la repartició d'escons seguiria sent la mateixa, Conseller amunt Conseller a vall (només als comicis del 2011 APC hauria entrat al Consell General).

L'origen d'aquest topall tan elevat, és una petita magnitud del districte que només permet elegir 14 Consellers. En aquest sentit, entenc la proposta que presenta SDP, d'introduir una circumscripció única de 28 Consellers, que vol afavorir l'entrada parlamentària dels partits petits. Però aquesta modificació, no encaixaria en un país que té els seus orígens en una federació de parròquies. Així doncs, penso que el sistema electoral andorrà s'adapta a la seva tradició institucional. És innegable que es podria millorar certs punts, però no és el pitjor mal al qual hem de fer front.

El sistema electoral andorrà, no és un sistema majoritari que impedeix la construcció d'un Parlament pluripartidista, on els partits minoritaris no estan representats. Per aquest fet, em remeto a la primera legislatura post-Constitucional, on hi havia fins a set formacions polítiques representades al Consell General. Segurament, amb més de vint anys els electors s'han adaptat al sistema electoral, i ara voten de forma simètrica optant pel mateix partit a la llista Nacional que a la territorial. Així doncs, gran part de la culpa no la té el sistema electoral, sinó l'estratègia dels partits que no han entès quin és el sistema electoral i el sistema de partits presents a Andorra. Tots els partits juguen amb les mateixes regles al moment de les eleccions, quan només s'aconsegueix poc més de 500 vots o es perd més de mil vots d'una elecció a una altra, el problema no és la llei electoral, sinó el partit polític que no ha escollit el públic adequat durant la campanya electoral.

A l'òpera Carmen de Bizet, la prima donna és una llibertina criticada i temuda per molts. Però la mort de Carmen acaba amb la trama operística. De la mateixa manera, el canvi del sistema electoral andorrà, si no està ben calculat, pot acabar de distorsionar la realitat política i l'essència institucional del Principat. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.