• Excompanys d'escola són a la presó, imputats, o citats per una comissió d'investigació

Foto: noe

Vivim un revival nostàlgic constant. L'ésser humà necessita mirar cap al passat per entendre el futur. Una bona manera de fer-ho és amb les fotos. Quan vaig complir 40 anys, la meva dona em va regalar un àlbum amb les imatges que han marcat la meva vida i, entre elles la típica de la classe, d'un col·legi de capellans de la zona alta de Barcelona. Batxillerat Elemental i Superior i Curs d'Orientació Universitària. Promoció 1976-77. La majoria eren nois brillants, escollits per a la glòria, grans esportistes i que es creien immortals. Ara són advocats, metges, economistes, un va arribar a ser pilot de cotxes i dos van jugar a la Primera Divisió espanyola de futbol. Alguns han ocupat càrrecs importants i d'altres han presidit organismes empresarials o col·legis professionals. Després ens hem anat trobant a les reunions d'antics alumnes. Ara n'hi ha que són a la presó, que estan imputats o que han estat citats a declarar en alguna comissió d'investigació com la que s'ha creat ara al Parlament de Catalunya pel cas Pujol. A més d'alguns antics companys de classe han citat un mort (Jordi Planasdemunt per part del Partit Popular), un «saquejador professional» (Fèlix Millet, per part de les Candidatures d'Unitat Popular), els andorrans Manel Cerqueda i Jordi Comas d'Andbank i Ramon i Higini Cierco de Banca Privada d'Andorra, a més del director de l'Agència Tributària d'Andorra, Josep Costa (aquest en l'apartat d'experts) i l'excoronel de la Guàrdia Civil José Matas que va estar destinat al Principat durant 20 anys.

Actualment si no t'imputen o no et criden per comparèixer davant d'una comissió, no ets ningú. És clar que sempre pots trobar-te alguna excusa per no anar-hi. Entre elles hi ha la de dir que estàs esperant un paquet de Seur que t'ha d'arribar entre avui i l'any 2035; que pateixes un cas agut d'antropofòbia; que estàs tornant a veure la sèrie. Al salir de clase i que només vas pel capítol setè; que creus que t'has de trencar la cama i que no et podràs moure fins que et treguin el guix o que estàs llegint Guerra i pau i estàs enganxadíssim.

Les excuses són variades. N'hi ha de gastronòmiques com aportar el certificat que estudies cuina japonesa i que afrontes la lliçó de com distingir un nigiri d'un temaki. N'hi ha de literàries perquè sempre pots estar escrivint el manifest de benvinguda al moviment lumbersexual; d'enigmàtiques ja que estàs capficat intentant esbrinar el significat ocult de les pintures dels gossos jugant al pòquer de Cassius Marcellus Coolidge i de científiques amb el teu viatge a la sabana boliviana per descobrir un nou rat penat daurat. Sempre queda el recurs d'anul·lar la teva compareixença per haver de tornar una pel·lícula al videoclub La Jungla o bé perquè pateixes la síndrome de Hikikomori, que és un quadre d'aïllament absolut en què t'has d'apartat totalment de la societat durant almenys sis mesos.

Més difícil és aportar com a eximents que t'han contractat per actuar en un festival de monòlegs a un teatre de Broadway, que estàs en tràmits per a comprar-te una illa, que has de desfilar al proper show de Victoria's Secret o que t'han convidat a una boat party a Salou perquè ni tens un cos Danone, ni ets capaç de veure't deu gintònics en dues hores i que, després, com Enees, fill d'Anquises i de la deesa Afrodita, que va aconseguir esmorzar un diumenge de ressaca, et nomenin heroi nacional de Troia.

Total, ningú no et trobarà a faltar a la comissió i si hi vas, no se t'acudeixi dir que a l'anunci de la loteria de Nadal espanyola, amb el sobre, és un homenatge a la comptabilitat del Partit Popular, o no intentis salvar el món com un Jack Bauer qualsevol, en un episodi de 24, en trobar-se enfront del president de la comissió --si no ha dimitit abans--, el diputat David Fernàndez, el que sembla el cantant d'un grup de rock i el de les frases lapidàries com «comprin un mirall i veuran què és la màfia» «hasta luego gàngster» o «no té vostè vergonya» i que li va ensenyar una sabata a Rodrigo Rato, expresident de Bankia, en una sessió al Parlament de Catalunya mentre li deia: «Ens veiem a l'infern. El seu infern és la nostra esperança, és el carrer». És obvi que sempre hi ha coses pitjors com la tornada de Miguel Bosé amb un nou disc, Toy Story 4 i l'obertura a Granollers d'un centre d'oci per a nenes a les quals disfressen de princeses.

Però no cal complicar-se la vida i temptar la sort ni el destí. Així que per estalviar-se mals tràngols, el millor és quedar-se a casa i passar de qualsevol comissió d'investigació perquè no ens trobaran a faltar. A la del cas Pujol hi haurà més de 150 compareixents. Gairebé els que ens reuníem a les primeres trobades d'antics alumnes de la promoció 1976-77 del col·legi. Sopàvem en un poliesportiu. Al pas que anem, entre empresonats i imputats, a la propera cabrem en un Seat 600. 

Periodista

Per a més informació consulti l'edició en paper.