Això serà un fracàs fantàstic, és la idea que expressa el pintor Miquel Barceló, en un moment d'impàs en un dels seus projectes que no tira endavant. Reivindica que anar per camins equivocats, però no saber resoldre reptes i proves que, intuïtivament no han portat per la bona via.

¿I quines són les conseqüències per a les altres persones si fracasso? es demanarà algú amb tota la raó. Costa perdonar l'error i que mani sobre els encerts, però el fracàs va associat a qualsevol exercici intel.lectual, a la recerca científica, a la creació literària.

Convé, llavors, donar valor a la imaginació. Tothom en parla, ja que no hi ha tants recursos convé aplicar-s'hi, però, ¿realment es deixa marge, s'afavoreix? Més aviat imperen estructures tancades, rígides, sense espai per a la flexibilitat, tot un altre valor, adaptables. Ens hem d'amotllar a la regla, mentre que hem de recórrer a l'excepció per tirar endavant.

El dret al fracàs no es té en compte en cap ordenament jurídic, s'hauria de considerar, però, com un dret fonamental. Ningú no coneix èxits absoluts ni s'arriba a perfeccions ideals. L'interès és que de l'aprenentatge de les experiències fallides obre molt sovint moltes més vies que els mateixos encerts.

Reprovar, castigar, criticar el fracàs, és imprudent. Analitzar-lo, conèixer causes i motius i reconduir-ho són les accions més convenients perquè són positives. El món del treball, per exemple, és difícil. Fonamental en la vida personal, imprescindible en la vida social, motor de l'economia i necessitat en la vida política. Ple de dificultats i d'obstacles és un batallar dia a dia.

¿20 anys? ¿30 anys de feina? ¿50 o 5? És fràgil, com ho som les persones, una qualitat que ha d'induir a unes actituds diferents, més constructives.

Reconèixer positivament que no s'ha estat capaç d'anar més enllà és un exercici de modèstia, que sempre va bé, però el seu principal mèrit és que aporta noves possibilitats i això vol dir noves esperances. Sense esperances, d'algun tipus i manera, res no pot anar. És un fracàs, també, però els de que s'han d'evitar perquè l'interès és construir altres maneres de fer.

Historiadora [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.