Foto:

Les dones són l'aigua, són la font de la vida. Al llarg de la meva vida he tingut la sort de conviure amb les millors dones que em podria imaginar, i el cert és que ni cercant, no trobo les paraules suficients pel meu agraïment. Sens dubte, el meu record s'estira fins a les meves àvies, cada una amb el seu estil de vida. Una d'elles va pujar els seus quatre fills sola, doncs el seu marit va morir a la Guerra Civil espanyola (el meu pare pràcticament no el va conèixer). Feia matances del porc a les altres famílies del poble, i sempre es va esmerçar per a que els seus fills no els hi faltés mai res. Va haver de ser una dona forta.

L'altre àvia, m'ha acompanyat pràcticament tota la meva dia. Va deixar el seu poble, amb el meu avi, per ajudar la seva filla i el seu gendre, en l'Andorra dels anys setanta. Ella era mestressa de casa, era tendresa, constància, elegància, i creença. Sempre sabia estar en cada moment.

Són el pal de paller de les millors famílies, només fa falta pensar en la primera família que ens vingui al cap, per adonar-nos de com elles són el nucli que enllaça les nostres generacions. Quan un té la sort de conviure amb persones tant significatives en les nostres vides, és quan hem de saber mostrar el nostre agraïment en vida: a la mare, a la parella, a l'amiga, a les germanes, i també a les nostres filles, perquè són el nostre futur.

Encara que la vida sigui dura, difícil i sovint trista, les emocions que les dones reflecteixen de forma més espontània, hauríem de saber entendre-les perquè són el sentir de la vida. Jo aprenc d'elles, i intento tenir aquesta sensibilitat (sense aconseguir-ho sovint), sentir aquest sentiment, aquella emoció que recobra el més bell de la vida. 

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.