• No dir matrimoni a la unió entre dos persones del mateix sexe és resistir a l'erosió d'una societat inexistent

Foto: EL PERIÒDIC

Fa unes dècades, a Espanya hi havia la Ley de vagos y maleantes, que preveia penes de presó per als homosexuals. Avui, en alguns llocs del món, pot ser castigat fins i tot amb la pena capital. Tenim un món divers, però afortunadament en evolució. Els valors i les creences de les cultures canvien amb el pas del temps, però són la gènesi de les normes de convivència que regulen els comportaments ciutadans. En el món occidental estimar-se ha deixat de ser delicte, discriminatori o limitant sigui quina sigui l'orientació sexual dels individus. Tot i això, hi ha alguns cercles més conservadors que es resisteixen a admetre que el pes de la democràcia és implacable, i com que no poden evitar el fet, eviten la paraula: no anomenar matrimoni a la unió entre dos persones del mateix sexe és una resistència inútil a l'erosió dels antics valors d'una societat que ja no existeix tal com alguns la van conèixer.

Quan hi ha valors contraposats no es pot ser neutral, ni satisfer tothom. A la Constitució espanyola es diu que Catalunya és una nacionalitat dins de la nació espanyola. És un altre exemple de com es va evitar parlar de nació i de regió, per poder satisfer nacionalistes espanyols i nacionalistes catalans. I malgrat això ni els uns ni els altres estan satisfets amb el nivell d'autogovern autonòmic. I així va el tema. Per a la Generalitat de Catalunya no hi ha províncies: hi ha les comarques de Lleida, Tarragona, Barcelona i Girona, en tot cas. I malgrat això, Catalunya té quatre províncies. El nom no evita la realitat.

Així doncs, l'experiència ens diu que evitar la paraula nació, província o matrimoni no resol res. Les fórmules del cafè per a tothom coneixem prou bé quins resultats donen. Quin problema té la societat andorrana per modernitzar la paraula matrimoni i donar-li un significat que inclogui la unió de dos persones del mateix sexe? Si ens remuntem als orígens del matrimoni, era un contracte, una mena de transacció on l'amor o la voluntat dels contraents ni tan sols era un ingredient necessari. A mi m'han arribat històries reals de nenes de 15 anys obligades a casar-se, per l'Església, naturalment, amb iaios de 70 o 80, aquí, en terres pirinenques. I ningú se n'exclamava, unes quantes dècades enrera. Avui, afortunadament, això és delicte.

Aquest mot, i tot el que signifiqui, pertany al Codi Civil, i apel·lar a la tradició només és una fal·làcia més: no tot allò que és tradicional és bo simplement perquè fa molt temps que es fa. És vàlid si dóna resposta als valors i creences de la majoria de ciutadans d'un territori. I quan no és així, es canvia.

Si a Andorra hem volgut modernitzar la paraula borda i convertir-la en un restaurant tradicional de muntanya, també podem aconseguir que el significat de la paraula matrimoni respongui al que socialment els ciutadans volen que signifiqui actualment. Els legisladors sabran en nom de qui legislen, si de la ciutadania, o d'alguns estaments molt, molt tradicionals. Ai, els xocs d'interessos, que perillosos són quan un polític, un partit o un funcionari perd de vista en nom qui de estan actuant, i a qui representen.

Al final, és senzill: què vol la majoria dels ciutadans? La societat andorrana està preparada per admetre matrimonis homosexuals? Jo sé la història de dos capellans joves que s'estimaven lliurement i en secret tant com estimen la seva vocació, la seva professió i Déu. Ells estan confiats que algun dia podran sortir d'un armari antiquat on es veuen obligats a estar per poder fer la feina que més els agrada, el sacerdoci. L'amor, la llibertat d'elecció, la igualtat acabaran guanyant la partida. És qüestió de temps. L'evolució cap a la igualtat, les llibertats i la ment oberta és imparable. Una llei que evita la paraula matrimoni per referir-se a les unions homosexuals neix, al meu entendre, mutilada. Ja va sent hora que acceptem que els canvis són positius quan són integradors, ens apropen i ens uneixen a tots, independentment del color de la pell, l'orientació sexual o les creences de les persones. 

ww.next-he.com

Per a més informació consulti l'edició en paper.