• És evident que sense el veïnatge andorrà tindríem mala peça al teler per disposar de trànsit aeri

Foto: NOE

Una bona notícia per a la nostra comarca i per Andorra és que a l'aeroport de L'Alt Urgell–Andorra, del Pirineu–Andorra, o com sigui que al final s'anomeni, es podran fer aviat vols comercials. Sempre he pensat que és un equipament molt important per alturgellencs i andorrans i que també pot tenir força interès per altres comarques com la Cerdanya. Per altra part travessem per una llarga i profunda època de crisi econòmica i a l'Estat Espanyol les darreres inversions aeroportuàries tenen una merescuda mala fama. Aeroports de caire fantasmagòric com els de Castelló, Ciudad Real, Albacete ... Potser també Alguaire, no ajuden a empènyer el nostre projecte. Per aquest motiu s'ha d'agrair a la Generalitat de Catalunya, la de l'actual govern i la del Tripartit, que hi hagin confiat i que hi hagin invertit, així com també cal fer patent la defensa oberta que n'han fet les nostres autoritats locals i comarcals. L'aeroport no és tan sols una empresa més de la nostra xarxa econòmica sinó que ha d'afavorir molt el trànsit de persones i de determinades mercaderies cap a Andorra. De fet és evident que sense el veïnatge andorrà tindríem mala peça al teler per disposar de trànsit aeri. Afavorir els interessos econòmics d'Andorra és positiu per a nosaltres.

Avui Andorra es troba en una cruïlla definida pel manteniment dels seus nivells d'activitat econòmica i de la sostenibilitat del seu estat de benestar –retribució dels funcionaris, pensions que se'ls aniran incrementant exponencialment–; si els nostres veïns se'n surten també contribuiran decisivament al manteniment de moltes activitats econòmiques de la Seu i comarca i de l'oferta de llocs de treball per als fronterers. Relligar una economia potent com l'andorrana amb la nostra és una carta positiva. La relació d'Andorra i La Seu no s'ha de concretar només al Pati Palau. De fet històricament sempre ha anat molt més enllà. Podem fer un exercici i imaginar que Andorra no existís, com seria avui La Seu? De bon segur que hi hauria una població entre el Segre i la Valira –amnistiem el riu-. De ben segur que, sent optimistes, tindria com a màxim la meitat de la població actual. Si resseguim la nostra història local del segle XX observarem que La Seu ha anat creixent acompassadament amb Andorra fins als anys seixanta-setanta amb una relació molt fluïda entre les dues economies. Als vuitanta el creixement andorrà despega i s'allunya d'aquesta imbricació veïnal tan íntima. Però continua influenciant-nos, i molt, a través del comerç, d'inversions andorranes a casa nostra i de les ofertes de treball que hi hem anat trobant fins ara de tot tipus de nivell i categoria. També és veritat que La Seu dels noranta i començaments de segle coneix uns nivells d'activitat de construcció, del comerç i d'ofertes professionals desconeguts fins al moment...i això atreu gent de fora i fixa població urgellenca de naixement. Amb la crisi es desfà aquest miratge i tornem a una situació de dependència d'Andorra i també d'una nova dependència dels quantiosos recursos que s'obtenen de les administracions públiques a través de llocs de treball i de pensions de tot tipus. Una vegada més cal recomençar moltes polítiques d'estímul a les inversions empresarials de casa i de fora i en aquest sentit les inversions andorranes poden ser especialment atractives.

Reitero, doncs, l'interès estratègic de l'aeroport, és un emblema de per on han d'anar les coses si hi ha capacitat de pressió pel sud de la frontera i lucidesa pel seu nord. També puc afegir una visió personal del tema de l'aeroport: En l'època dels aiguats del 1982 vaig tenir l'honor de ser Alcalde de La Seu i puc testimoniar ben directament la importància fonamental que va tenir l'aeroport per alleugerir i temperar la tragèdia que es va abatre sobre Andorra, l'Alt Urgell i la Cerdanya. S'han de viure uns moments com aquells per valorar un equipament d'aquesta categoria. També reconec que s'han d'adaptar les inversions públiques a unes expectatives realistes i si tot va bé ja hi haurà temps per créixer. Hem de fer volar avions, no coloms, i ho hem de fer segons el principi de proporcionalitat que ens marca l'activitat econòmica del nostre Pirineu.H

Economista

Per a més informació consulti l'edició en paper.