Degustar delícies del país sense presses, amb una bona copa de vi i gaudint del jazz i el blues que sonen de fons, però amb la calidesa que dóna el directe. Compartir taula amb amics i coneguts. O amb desconeguts que gràcies a l'ambient agradable i al caràcter afable dels andorrans de naixement o d'adopció acaben fent-te sentir un més en una taula d'amics. Quina millor forma d'acabar la setmana i passar un diumenge de fred i núvol?

La veritat és que mai havia estat a la Mostra Gastronòmica d'Andorra. Ahir va ser la meva estrena i em costa entendre que des de la majoria es decidís fer una «pausa» i deixar la 23a edició per l'any vinent. I és que 22 anys consecutius avalen un esdeveniment que gairebé es pot considerar tradició. Una tradició que, com tot, s'ha d'adaptar als temps, no caure en l'autocomplaença i evolucionar per fer repetir amb nous al·licients als qui n'han gaudit o donar més motius encara pels qui no s'acaben de decidir. Per sort, la pressió dels restauradors i de la minoria va fer que la majoria donés un pas endarrera. Ja ho diuen, rectificar és de savis i, en aquest cas, n'estic convençut que saben que van fer bé.

No fa gaire parlàvem de la serendipitat, d'aquelles descobriments afortunats i inesperats que es troben quan es buscava una cosa diferent. Uns proposaven suspendre l'edició d'ahir per plantejar-se els canvis per la següent. Els altres estaven d'acord en renovar-se, però sense perdre la Mostra d'aquest any. Com a resultat es va decidir aplaçar-la del tercer diumenge de setembre al tercer de novembre. I un dels descobriments que s'ha fet és que les dates probablement no eren les més adequades.

No és necessari fer grans canvis en un esdeveniment tan treballat si els que es fan són en la direcció correcta. Dos mesos han sigut suficients per aconseguir reflotar l'èxit d'anys endarrera. Limitar les places donant més espai a comensals i cambrers o acompanyar el dinar amb bona música en directe. Petits canvis però amb una repercussió important. Està clar que en calen més, però de ben segur que vistes les reaccions d'ahir molts s'haguessin penedit si no s'hagués fet. Ara toca escoltar-se els uns als altres i creure en continuar renovant un projecte comú.

Per a més informació consulti l'edició en paper.