Estem tots indignats i sobrepassats pels casos de corrupció que cada dia apareixen als mitjans i que semblen no tenir fi. El clima irrespirable i la frustració col·lectiva és el que alguns intenten aprofitar. Hi ha una corrupció estructural –de les institucions, dels partits, dels sindicats, dels òrgans de control de la democràcia –, dels polítics però també hi ha una corrupció social i individual responsable en part de la situació en què estem. Durant molt temps s'ha imposat el «viu i deixa viure», que encara proclamen molts ciutadans honestos i democràtics, i s'ha defensat que totes les idees són respectables i iguals en jerarquia. L'aniquilació d'aquests valors consubstancials a la consciència de l'home, no substituïts per altres, ens ha deixat una societat a la intempèrie que està frustrada, però no és capaç de construir una alternativa sòlida. Els polítics són responsables d'haver anul·lat la societat i aquesta ho és d'haver deixat el territori a partits i sindicats. Les associacions socials o veïnals, tan actives en la construcció de la democràcia als anys 70, van ser empeses a l'abisme per aquells que les havien utilitzat i ara, reneixen controlades per altres grups.

El que passa a Espanya amb la corrupció és la demostració que, com diu el filòsof Javier Gomá, «el compliment de la llei és condició necessària però no suficient». És imprescindible l'exemplaritat dels que ens governen. I l'eliminació dels corruptes. Aquesta mancança és el que pot fer que la ira dels ciutadans acabi portant-nos a posar el país a mans dels que poden posar en risc la llibertat i la democràcia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.