• Cada any apareixen nous mètodes per posar-se o mantenir-se en forma

Foto: noe

LLa meva preocupació no és si Toni Marti es tornarà a presentar per a ser cap de Govern, la baixa participació a la Nit Literària Andorrana o la xarxa de clústers de la Comunitat de Treball dels Pirineus. Ara mateix, el que realment em porta de corcoll és trobar una activitat física quan ja comença a fer fred, que s'escurcen els dies, i que no podré córrer a l'aire lliure tant com vull. De la mateixa manera que es renoven les teories sobre la salut, la imatge o l'alimentació, cada any apareixen nous mètodes per posar o per mantenir en forma el cos.

He descartat, d'entrada, un fulletó publicitari que he trobat a la bústia de casa amb una proposta per entrenar el meu sòl pèlvic, reduir el perímetre abdominal i recuperar-me després del part perquè és obvi que està dirigit al públic femení. Tampoc no em fa el pes un anunci que he vist en una revista sobre una cosa anomenada paleotraining, basada en saltar, empènyer, girar, llançar, caminar, reptar i ascendir, entre altres moviments que feien a la prehistòria. No hi diu res d'escapar a l'escomesa d'un mamut ni a la pràctica de la caça. Més tranquil·la sembla la proposta de l'electroestimulació.

M'expliquen que amb només vint minuts setmanals i amb un esforç relatiu puc tenir un cos tonificat. Tot i que la contrapartida pot ser que per poder pagar les sessions, hagi d'anestesiar el veí, robar-li un dels ronyons i vendre'l al mercat negre. No sé si també estan en l'alta gamma de preus els hipopressius i el crossfit. Els primers són uns exercicis posturals i respiratoris que treballen tot els cos alhora, aconseguint una disminució de la pressió intraabdominal.

Em van donar un tríptic perquè si no, hauria estat incapaç de recordar les virtuts del mètode que inclou, segons la publicitat, la prevenció i el tractament de la incontinència urinària, la disminució del restrenyiment i la millora de la funció sexual. El crossfit sembla menys complicat atès que consisteix en moviments funcionals amb el treball de diversos grups musculars i diverses articulacions al mateix moment. A primer cop d'ull dóna la sensació de ser menys perillós que la pudor de la meva samarreta de poliester antitranspirant després d'una hora d'exercici al gimnàs, que donar voltes molt ràpid a la cadira giratòria de l'oficina, que la teva veïna posi molt fort el volum d'un cd de Pablo Alborán, que et mengis una bola de wasabi o que facis una ingesta massiva de Frenadol.

És clar que en front de les modes i de les noves tendències també sobreviuen els mètodes tradicionals per fer esport com ara córrer sobre una cinta, la bicicleta estàtica o l'el·líptica que resisteixen a activitats com poden ser els entrenaments funcionals exprés, al movnat o a tècniques inspirades en les sessions preparatòries dels marines, dels bombers, de les forces de seguretat o dels esportistes d'èlit però que, en el meu cas, poden ser més mortals que una granota blava. Per sort, el ventall d'ofertes del centre esportiu més proper a casa meva és impressionant. Proposen, entra altres coses, boxa, zumba i kung-fu com aquella sèrie de TV dels setanta que va protagonitzar David Carradine, encara que per una altra generació aquest actor és aquell Billy que la Uma Thurman es volia carregar a la pel·lícula Kid Bill 2 del Tarantino.

A més a més, i si no vull imitar la “petita llagosta” i altres conceptes pseudofilosòfics també hi ha el ioga. Aquesta última és una activitat molt ben valorada en els portals d'internet per lligar segons un estudi que han fet recentment als Estats Units. Has de dir, però, a banda que fas ioga, que t'agrada Radiohead, et flipa el film Pulp Fiction i que t'apassionen els gats però que no en tens.

Els requisits per apuntar-se al ioga són relaxació, concentració i meditació per poder millorar la flexibilitat, coses que em sonen tan estranyes i tan inabastables com la clarividència, la clariaudiència, la telepatia, la projecció mental, el desdoblament, la telequinèsia, la teleportació, la precognició, la xenoglòssia, la ubiqüitat, la sanació i la levitació.

Perquè, a fi de comptes, si mai no m'inscric a cap activitat, a la recepció del gimnàs tinc una màquina distribuïdora de productes que amb el lema “siempre por delante”, que no té res a veure amb un club de futbol ni amb el Podem de Pablo Iglesias, m'ofereix begudes i complements per millorar el meu rendiment, la meva salut i la meva condició física. I és que no sé per què em preocupo tant per l'activitat esportiva que faré aquest hivern si, a la meva edat, l'únic que puc provar, sense haver de lamentar desgràcies personals, és la sauna i el bany turc. H

Periodista

Per a més informació consulti l'edició en paper.