• Es perfila un panorama electoral curiós, en una Andorra que tradicionalment ha estat conservadora, es presentaran cinc partits i quatre d'aquest DA, PS, SDP i Verds representant clarament l'esquerra

Foto: noe

Cada un d'aquests partits es ven a l'electorat de forma diferent, però està clar que els dos que han pogut arribar al poder, ho han fet escorats a l'esquerra, en el cas del PS, sembla lògic, no va enganyar ningú, en el cas de DA es més difícil d'entendre, una coalició que va néixer per fer fora als socialistes però que finalment, un cop guanyades les eleccions, s'ha dedicat a aplicar sense dissimular el programa electoral del seu contrincant com a obra de govern, passant el corró sempre que ha fet falta, obviant els seus votants i el seu propi programa electoral.

La coalició DA va desplegar una campanya l'any 2011 en clau positiva, basada en el canvi i alimentada per la il·?lusió i la confiança en una altra manera de fer les coses. Va fomentar una imatge d'equip unit al voltant d'un líder que encarnava tots els atributs desitjables en un context de crispació i bloqueig: sensatesa, serenitat, diàleg i competència per sobre de les diferències ideològiques. Aquest missatge polivalent li va permetre atraure i convèncer a heterogenis blocs de votants fent propostes buides de contingut, de totes totes, populistes.

Però el dia a dia de l'obra de govern no ha aguantat tant de cinisme, el govern tecnòcrata dels millors no ha sabut vendre el mal resultat de la seva gestió, de manera brillant, com ho va fer durant les passades eleccions amb les seves propostes per Andorra, ha comunicat poc i malament, no ha aplicat la màxima que l'altre dia en el congrés de l'empresa familiar andorrana explicava Lluís Cantarell «El líder ho és també quan plou, no només quan fa sol». Des de el primer moment, ha deixat el paper protagonista al seu mediàtic ministre de finances, donant molt èmfasi en comunicar la seva ferma voluntat d'espanyolitzar l'estat andorrà i d'aplicar totes aquelles reformes que no portava al seu programa, desmantellament del secret bancari, intercanvi automàtic de dades fiscals, IRPF, Associació amb la UE, reforma de les pensions, etc... Si han fet alguna altra cosa, ningú ho ha explicat.

Sembla que desprès d'uns anys de govern mediocre, ara per consolidar el seu lideratge, el cap, només pot fer servir l'estratagema de la por entre els seus correligionaris, per tal de tancar files al voltant de la seva controvertida figura. No havent sabut capitalitzar el clar avantatge que dóna disfrutar d'una majoria absolutíssima per anar a la reelecció tranquil. Es pot justificar aquest comportament polític i comunicatiu erràtic? Es fa difícil d'entendre com s'han deixat les mesures més impopulars per al final del mandat, com si realment no s'anés a presentar a la reelecció, o com si la mala consciencia i la mala imatge es poguessin corregir després a les distàncies curtes a base de porta a porta i ambigüitats.

Sembla realment que l'estratègia del cap, es posar-­ho fàcil als seus antics companys lliberals, potser per alliberar-­se de la pressió, potser per nostàlgia o potser perquè confia que amb aquests, torni a revifar l'economia i corregir-­se el desori que el seu govern ha provocat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.