Què ens passa en aquestes valls? Estem adormits? Ni que sigui per contrast amb el que està passat al nostre voltant.

Resulta francament fascinant observar com el nostre país veí manté una màxima tensió cívica, que se sap portar fins al final de les seves conseqüències, engendrant un nou Estat.

Catalunya i Espanya mantenen una relació històrica construïda en segles, que en aquest període contemporani de democràcia han construït mútuament, desenvolupant un estructura orgànica de l'Estat a través de les autonomies.

Convergència i Unió ha estat el partit polític català que ha representat aquesta evolució ideològica, Esquerra Repúblicana ha estat el partit que ha mantingut sempre per objectiu la independència, i la resta de partits es posicionen a l'entorn d'aquest nou repte.

Però el fascinant és observar com a Catalunya des de les associacions als sindicats s'estan mobilitzant per defensar l'opció de decidir democràticament el seu futur. Encara que el 9 de novembre de 2014 no serà el referèndum que buscaven, faran palesa la voluntat d'un poble a tot el món; i això de forma cívica i democràtica.

Aquesta defensa de la democràcia participativa està arribant a materialitzar-se en nous partits polítics com els de Podemos, els de Guanyem o la CUP (Candidatura d'Unitat Popular).

Partits polítics que es diferencien dels partits polítics tradicionals en el fet que les decisions del partit les prenen els militants i no els càrrecs electes de cada partit, aplicant així la democràcia directa.

Al país veí, la societat civil està provocant esdeveniments històrics, de forma cívica i democràtica. Però què ens passa en el nostre país? Tenim tot el que altres desitjaríem, però ens manca il·lusió pel nostre futur. Què trist veritat? 

Per a més informació consulti l'edició en paper.