• Amb la programació neurolingüística i la hipnosi es pot influir en l'inconscient per reorganitzar experiències

Una universitat americana fa unes quantes dècades va fer un experiment molt interessant, sobre la relació dels individus amb el temps i l'impacte que té amb l'èxit personal i professional. La prova consistia a posar nens de quatre anys en una sala on només hi havia una taula, dos cadires, dos llaminadures i un timbre. Un adult li explicava les normes per poder menjar les llaminadures: “Jo ara he de sortir un moment. Quan torni, et podràs menjar dos llaminadures. Si veus que no pots esperar, prem aquest timbre, jo vindré, però llavors només podràs menjar una llaminadura”. Hi va haver nens que van esperar, altres van prémer el timbre. És a dir, hi va haver canalla que va buscar la immediatesa, altres van buscar el resultat més profitós.

Tres dècades més tard, es va poder constatar que els nens i nenes que havien sabut esperar el temps necessari per a obtenir dos caramels havien tingut millors expedients acadèmics i tenien feines més ben remunerades que els altres. Aquest experiment prova que la relació que tenim amb el temps pot ser determinant per a assolir allò que anomenem èxit. Quin nivell d'esforç estàs disposat a assumir per a aconseguir el teu objectiu? Si és poc, si la teva resistència i perseverança és baixa, i els èxits també ho seran.

He conegut persones que viuen instal·lades en el passat, com en un paradís perdut i enyorat permanentment: quan era petit, quan tenia feina, quan tenia diners, quan ell (o ella) encara era amb mi, quan podia fer vacances a llocs exòtics, quan tenia un càrrec important, quan era famós... Tenen una vida basada en els records, i el focus dels seus pensaments, i per tant de les seves accions, està en el passat, en allò que ja no existeix. Les antiguitats són l'únic camp on el passat té encara futur, els dic.

Les persones orientades al passat tenen dificultats per gaudir del present de manera sostinguda, i també per dissenyar el futur que desitgen. En aquests casos el que cal és reorganitzar la línia interna del temps: en el passat no hi ha lloc per al futur. Les persones orientades al passat viuen en un estat d'autohipnosi que els porta a la seva zona de confort, que els protegeix d'un present gris. Curiosament, quan pregunto a alguns clients on ubiquen en l'espai el futur, alguns no el veuen. Normalment els occidentals tenim el passat situat o a l'esquerra, o al darrere, el present al centre o al davant, i el futur a la dreta o al davant, però lluny.

A menys que siguis antiquari, mirar pel retrovisor constantment no t'ajuda a enfocar-te per saber on vols anar. I mentre el lament és present, l'individu es preocupa, en lloc d'ocupar-se. Tota pèrdua necessita un període de dol, d'acceptació i de superació. Però sense que es converteixi en paràlisi. Per tant, es fa necessari portar cada persona a connectar-la amb els seus somnis de futur i definir quin és el seu estat ideal. Com diu un refrany xinès, els teus pensaments són els arquitectes del teu destí. Si la ment s'ocupa en reviure les memòries, focalitza allí la seva energia, i no hi ha futur a la vista.

Amb la Programació Neurolingüística i la hipnosi com a eina es pot influir en l'inconscient perquè pugui reorganitzar l'experiència interna, i fer més petita la importància de l'experiència viscuda, i d'aquesta manera deixar més espai mental i més energia per tornar a dissenyar l'experiència del present i poder gaudir-lo i fer que sigui possible definir una direcció constructiva. Sense una línia del temps sanejada, les energies es dispersen i l'èxit deixa de dependre d'un mateix.

Hi ha persones que són com els troncs que el riu arrossega: consideren que l'èxit o el fracàs depenen de factors externs: que els toqui la loteria, que algú els contracti, que algú se'ls atansi, solen creure en la sort i en la malastrugança: quan no se senten bé és culpa del mal temps, del país, de les altres persones, de la crisi. Els salmons, en canvi, lluiten remuntant el riu perquè tenen clar on volen anar, i sortegen tot tipus de dificultats, amb l'esforç i la perseverança necessària per poder arribar. Ells viuen des del present enfocats al futur.

Si dubtes de tu mateix estàs vençut d'entrada, i seràs tronc, no salmó. L'important no és el que ens fa el destí, sino què en fem nosaltres, del nostre destí. No podem controlar el cabal del riu, la força o els perills que ens hi trobarem. Però ser tronc i enyorar el bosc o ser salmó i deixar enrere el mar és una elecció individual que fem des de la nostra llibertat. Instal·lar-se en el passat, viure el benefici de la immediatesa o dissenyar somnis i dur a terme accions depèn de la llibertat individual. I la teva llibertat és la teva responsabilitat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.