PUBLICITAT

De la degeneració a la regeneració democràtica

MONTSERRAT RONCHERA
Periodic
Foto:

La democràcia es troba, per naturalesa pròpia, sempre en crisi. Els ciutadans dels règims democràtics tenim la sort de poder retreure als nostres governants allò que –al nostre parer– fan malament i les urnes esdevenen una eina poderosa a l'hora precisament de fer retre comptes als polítics. Tanmateix, tot i aquest marc idoni per l'exercici i la pràctica democràtica, les circumstàncies actuals han fet que molts ciutadans europeus constatin la degeneració de les pràctiques de govern de polítics i partits, i més enllà dels fidels seguidors (versus còmplices) o dels indiferents (versus encobridors) han anat sorgint moviments participatius que reclamen una nova forma de relació entre governants i governats, transparència en l'exercici polític i, en definitiva, una regeneració democràtica absolutament imprescindible.

Quines són les realitats que han portat a això? Doncs bé, un dels factors principals ja sabem que és la crisi econòmica, però no solament; la crisi de valors també ho és, quan s'ha vist les diferències brutals que existeixen entre les elits minoritàries i la immensa majoria de ciutadans, així com la corrupció política derivada del sotmetiment a aquestes elits del poder econòmic. Un altre factor segurament ha estat el constatar de quina manera s'han malmès els recursos naturals i el poc o nul interès en una reforma orientada a la sostenibilitat; cal dir, finalment, que la comunicació global també ha jugat un rol important, ja que els mecanismes a l'abast per difondre la informació entre els ciutadans s'han multiplicat de forma exponencial.

Què ens espera? Les preguntes són diverses: veurem l'auge d'uns moviments polítics cada cop més contrastats –per una banda els més conservadors, amb polítiques economicistes agressives pels petits i mitjans, i polítiques socials regressives sustentades sovint en el nacionalisme; per altra banda els més progressistes, buscant la sostenibilitat amb polítiques econòmiques alternatives basades en el col·lectivisme i en altres modes de producció, i amb polítiques socials més basades en la solidaritat i el cooperativisme? Continuaran vigents els diferents partits i ideologies tradicionals, tot i que –com es pot observar a Espanya– aniran perdent pes a favor dels anteriors?

Difícil de predir, però certament vindran canvis marcats per una ciutadania conscient i activista que els exigirà, d'una o altra manera, i la comunicació global, que esmentava abans, serà una de les eines poderoses a l'hora de donar a conèixer moviments, però també de vehicular accions.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT