El president Rajoy va demanar perdó als espanyols al Senat pels casos de corrupció que afecten al seu partit. Esperanza Aguirre va fer el mateix el dia que es va desencadenar l'Operació Púnica. Amb les seves paraules, Rajoy passava de minimitzar la corrupció a cobrir-se de cendra davant els senadors. No és suficient. Els que estudiem el catecisme no oblidem que el protocol del perdó exigeix tenir propòsit d'esmena i complir la penitència. El propòsit d'esmena ni es percep. Recordem la lentitud en suspendre cautelarment a Rodrigo Rato per l'assumpte de les targetes de Caja Madrid. O el tractament desigual per suspendre als implicats en l'Operació Púnica i no fer-ho amb l'imputat Ángel Acebes. Fa uns dies, el PP valencià va substituir a les Corts Juan Cotino, esquitxat per alguns assumptes tèrbols. I a dia d'avui Carlos Fabra espera a casa el seu ingrés a la presó, amb condemna ferma, a l'espera que el Govern resolgui la seva petició d'indult. Si tan ferma és la voluntat de castigar els corruptes no s'entén que el Govern no rebutgi l'assumpte d'un cop de ploma per a advertir a Fabra i als que vinguin, que un polític corrupte mai podrà gaudir de la gràcia de l'indult.

I queda la penitència que no pot ser la proclamació que Rajoy «està vivint una agonia», com ha dit el ministre Morenés. L'agonia l'estan vivint els ciutadans honrats –entre ells milers de polítics que des de l'ofec vital fruit de la crisi veuen com una colla de corruptes s'han endut els nostres diners. Potser només quedin les urnes per accelerar la penitència.

Per a més informació consulti l'edició en paper.