Foto:

Primer, es va descobrir que la germinació i la fructificació de determinades plantes de cultiu millorava substanciosament quan se'ls hi posava a l'abast música clàssica: els efectes del so, les ressonàncies, les vibracions i altres efectes electromagnètics incidien en el creixement i el benestar de la planta. Més tard, es va constatar que la producció de les vaques lleteres s'incrementava en posar-los Beethoven de fons i que les gallines estaven menys nervioses i ponien més quan tenien música clàssica de fons.

En buscar els influxos que té la música sobre el cervell humà –a banda de constatar els beneficis de la música clàssica en la relaxació de les persones o de considerar els efectes de la musicoteràpia en el tractament de malalties– s'ha trobat que té un impacte sobre la productivitat laboral; per exemple, determinades músiques amb ritme fan que els treballadors es trobin més desperts, concentrats i, doncs, productius. També ha permès saber que l'escolta de música des de la primera etapa vital amplifica la facilitat per la comunicació i que l'aprenentage musical en la infantesa enforteix la memòria en l'edat adulta; a més, s'estima que la música quotidiana des de l'etapa natal o prenatal és un vector de cohesió social. Fins i tot s'ha constatat que –com els vins–, maridada a unes determinades aptituds +incrementa les potencialitats: així, els matemàtics –de ment lògica– que escolten Bach o Haendel rendeixen millor i els creatius –més emocionals– sotmesos a Chopin o a Wagner treballen amb més entusiasme.

Però no tot és música clàssica. Virgil Griffith ha realitzat un estudi prop d'estudiants d'Estats Units que vincula QI i gustos musicals, i ha aparegut que els més brillants escolten (entre d'altres) Sufjan Stevens, Counting Crows, U2, Radiohead, Bob Dylan, Norah Jones o Led Zeppelin; els mitjanets prefereixen The Eagles, Jimi Hendrix, Tool, AC/DC, Oasis, Pearl Jam, Bon Jovi o Maroon 5, mentre que els menys dotats són fans de Beyonce, Lil Wayne, Soca, Jay Z, o del reggaeton...

També, com a interès ben propi de la societat de consum, s'ha comprovat que la música influeix en la compra: el cervell melòman, sotmès a música del seu grat, guanya en plasticitat i esdevé més influenciable. Així, quan es posa música clàssica se sol·licita la part més cultural i refinada de l'individu; aplicat als cavistes porta els consumidors a comprar vins més cars; mentre què en un bar de copes, una musica ben ritmada i alegre incita a beure més ràpidament i, doncs, a consumir més...

Com deia Nietzsche, la vida sense música seria un error.

Per a més informació consulti l'edició en paper.