• Ha esdevingut l'aparador del geni nacional que materialitza el passat a preservar per al present i el futur

Foto: ÀLEX LARA

El patrimoni, com a heretatge dels pares ha tingut en el passat una dimensió gairebé sagrada. En el cas del patrimoni familiar, aquest hauria de ser respectat i conservat. L'hereu era el dipositari d'uns béns dels que havia de respondre davant els avantpassats, els germans i el seus fills, fins i tot davant la societat de la qual formava part. Avui una nova dimensió s'ha establert en la presa de consciència col·lectiva del patrimoni, passant de l'escala familiar a l'escala de la nació.

Si el primer s'ha dessacralitzat, el segon ha esdevingut un bé comú del poble, del país, de la nació, de l'estat o del món, sent alhora el testimoni físic de la seva història i la imatge de la seva identitat, en paraules de Dominique Audrerie. El patrimoni ha esdevingut l'aparador del geni nacional. Materialitza el passat a preservar per al present i el futur. Aquest heretatge comú ha passat de rebre atencions i respecte a ser també sacralitzat a través de lleis i reglaments per a la seva conservació i gestió, en interès públic.

La consciència contemporània ha condüit a eixamplar la idea del patrimoni per tot patrimoni. Així s'ha passat dels testimonis arquitectònics als espais de la patrimonialització de la ciutat a la de la natura i l'entorn, o també de la protecció d'edificis a la de territoris, dels béns tangibles, mobles o immobles, als béns intangibles com llengües, saber fers, tradicions, etc ...

La relació entre patrimoni i turisme no és simple, sinó ambigua i conflictiva. Curiosament el turisme neix de la difusió del patrimoni. Alexandre de Laborde, ministre de l'interior de França va fer publicar el 1816 una llista de monuments protegits en nom de l'interès general i a partir d'aquí es varen generar visites per a descobrir-los (D. Audrerie, 2003). Però la visita massiva dels monuments comporta una utilització desordenada i banal dels llocs que pot destruir els béns (sobretot els materials) i obligar a tancar-los per a la seva protecció.

Però el turisme és necessari per al patrimoni, li dóna una legitimitat nova. El patrimoni comporta una descoberta afectiva i és una fita especial i temporal amb la qual hom s'hi pot relligar. El patrimoni és necessari al turisme no pel que és sino pel que representa.

El turisme ha de ser respectuós del patrimoni i aportar el seu suport per a la seva conservació. El patrimoni és el testimoni de la història i per tant el testimoni de les civilitzacions. Les 11es Trobades Culturals Pirinenques sobre Patrimoni i Turisme als Pirineus, que es celebraran el proper dissabte 25 d'octubre d'enguany a Esterri d'Àneu, ens conviden a conèixer de més a prop el tema. Hi parlaran presencialment Ramon Villuendas (alcalde d'Esterri d'Àneu), Jordi Abella (director de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu), Montserrat Moli (Patrimoni de Catalunya i Miquel Pontic Isern (El Voló, 1631 – Girona, 1699), Daniel Vilarrúbias (La festa patrimonial i el seu rendiment), Jordi Pasques (Ressò mediàtic dels espectacles turístics i culturals d'Esteve Albert), Albert Esteve (Patrimoni i turisme), Rosa Serra (Barcelona és molt més. Les tres marques turístiques de la Diputació de Barcelona: Costa Barcelona, Catalunya Central i Pirineus), Mireia Boya (Reflexions sobre patrimoni i turisme rural a la Val d'Aran), Carme Alòs, Carme Bergés i Jaume Espinagosa (Museus i turisme a les Terres de Lleida i Aran), Ernest Altés (Deu escultures meves i una plaça al Pirineu), Llàtzer Sibís (El Museu El Camí de la Llibertat de Sort), Lluís Puig (Presentació del llibre 10s Trobades Culturals Pirinenques de Ripoll del 26 d'octubre del 2013: El patrimoni festiu del Pirineu), Carme Polo (La portalada de Ripoll, una candidatura a la Unesco excepcional i universal), Carles Barrull, Àlex Francès i Carles Pascual (La Terreta oblidada: Natura, patrimoni i silenci on la Ribagorça i el Pallars s'abracen, Albert Gomà (El turisme i les noves tecnologies), Cristina Masvidal (Espai Orígens: entre dues aigües), Soraya Valls (La posada en valor del patrimoni com a recurs turístic), Miquel Sitjar (Els nans de Ribes. Un projecte de dinamització turística), Laura Egea (Fusionant història i paisatge. El Pallars Jussà, marc excepcional de Territorium), Miquel Sitjar (La carretera a Núria. Un debat inacabat), Núria Martí (Turisme i sostenibilitat), Manuel Mosteiro (Turisme i nous productes a la Val d'Aran), Cristina Simó (Els nous productes turístics de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu).

Hi participaran, no presencialment Noemí Ruich (Turisme a les Valls d'Àneu, l'experiència de VAIT), Jordi Mascarella (La retòrica i la creació dels discursos turístics), Ester Noguer (La imatge turística del Pirineu català: El cas de la Vall de Camprodon), Joan Frigola (Arqueologia i turisme. La integració del patrimoni arqueològic dins de l'oferta cultural de la vila de Besalú (la Garrotxa)), Albert Moles (El patrimoni industrial, un valor turístic i una presència social), Joaquim Nadal (Cultura i turisme al Pirineu: darrera les petjades de Gerbert), Ramon Felipó (Usos turístics dels santuaris berguedans), Martí Giménez (Les serradores hidràuliques de les valls d'Àneu), Carlos Guàrdia (Camins que es promocionen i que s'han de mantenir. Reptes en temps de crisi), Janina Subirana (El turisme a Ripoll a principis del segle XX), Jean-Louis Blanchon (Turisme i patrimoni a l'Alta Cerdanya), Georgina Sala (Cinc mirades a la vall de Sant Julià de Lòria), Gentil Puig (Vallespir, o la renaixença d'una revista literària i cultural nord-catalana).

Onze anys (s'inicia la segona dècada) recorreguts per la Societat Andorrana de Ciències amb les entitats Institut d'Estudis Aranesi, Ecomuseu, Institut d'Estudis Ceretans, Casal del Conflent, Centre Cultural Català del Vallespir, Centre Estudis Ribagorçans, Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell (IECAU), Àmbit de Recerques del Berguedà, Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès i Amics de Besalú i el seu comtat Centre d'Estudis.

Onze ciutats que hauran acollit les 11 Trobades, St. Julià de Lòria, Esterri d'Àneu (2), Organyà, Pont de Suert, Berga, La Seu d'Urgell, Escaldes-Engordany, Puigcerdà i Ripoll (2). I l'Ecomuseu d'Esterri d'Àneu com a indret pirinenc mai millor escollit, per a trobar-se i parlar de patrimoni i turisme als Pirineus. H

Arquitecte

Per a més informació consulti l'edició en paper.